Investigadors de l’Institut Català de Paleontología descobreixen un homínid d’11,9 milions d’anys que aporta llum a l’origen de la nostra família, els Hominidae

 

Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontología, coordinats pel director del centre, en Salvador Moyà-Solà, ha publicat un estudi sobre una part d’un crani d’homínid de 11,9 milions d’anys d’antiguitat trobat a un jaciment de l’Abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola. Aquest crani pertany a un individu d’una espècie desconeguda fins ara, i que ha estat batejada amb el nom d’Anoiapithecus breverostris. El nom ve donat per la comarca on va ser trobat (l’Anoia) i pel fet que tingui el musell molt curt. A l’individu en concret, l’equip de paleontòlegs l’ha batejat amb el nom de Lluc, que en llatí vol dir “el que il·lumina”, fent referència al munt de dades i de respostes que ha aportat a l’estudi de l’evolució dels homínids a la zona del Mediterrani.

 

En aquest sentit, l’estudi morfològic dels fragments del crani d’en Lluc demostren que es tracta d’una espècie de transició. Tot i conservar aspectes com l’esmalt gruixut o la mandíbula robusta dels que se suposa que són els seus avantpassats, ja presenta aspectes considerats “moderns” i per tant, indicadors d’un canvi evolutiu com poden ser el musell curt o la base de l’obertura nasal ample.

 

Basant-se en aquestes característiques i en altres dades recollides i obtingudes d’anteriors descobriments dels mateixos investigadors, com per exemple en Pau, publicat l’any 2004, en David M. Alba, membre de l’equip responsable del descobriment, argumenta la importància de la troballa: Fins ara se suposava que el grup dels homínids, en el qual estem inclosos els humans, provenia dels keniapitecins, un grup amb presència majoritària a Àfrica però també a Euràsia. Tot i aquestes evidències de l’emigració d’aquests, el dubte es trobava en si aquests keniapitecins que havien arribat a Euràsia (concretament els gèneres Kenyapithecus i Griphopitecus) havien estat la branca que havia acabat portant als homínids actuals o, al contrari, aquesta branca europea s’havia perdut i els nostres avantpassats tenen el seu origen en els kenyapitecins que van romandre a l’Àfrica. A partir d’aquí, veient les característiques primitives combinades amb les més modernes que presenta Anoiapithecus, en David considera que aquest descobriment reforça la hipòtesi que els keniapitecins serien el grup més proper evolutivament parlant als homínids actuals.