L’aïllament geogràfic d’Austràlia de la resta de continents, fa aproximadament uns 45 milions d’anys, va propiciar l’aparició i diversificació d’una fauna única al planeta. Però com era la vida poc abans d’aquest moment?

Un equip internacional liderat per l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) i amb la participació de la Universitat de Nova Gal·les del Sud (UNSW Sydney) ha descrit les closques d’ou més antigues mai trobades a Austràlia, les quals permeten tenir una visió més acurada de com eren els ecosistemes australians pocs milions d’anys abans del seu aïllament.

Les noves restes, anomenades Wakkaoolithus godthelpi, pertanyien molt probablement a cocodrils mekosuquins, un llinatge de cocodrils extingits i endèmics d’Austràlia que va dominar la majoria dels ecosistemes del continent fa uns 55 milions d’anys.

Les closques fòssils van ser trobades farà més de deu anys a la localitat de Murgon, a l’estat de Queensland, en un dels jaciments cenozoics més antics del continent. Aquest indret, que actualment sembla una discreta explotació argilosa, és en realitat una finestra única a un moment de la història en què el continent australià encara estava connectat amb l’Antàrtida i Amèrica del Sud.

El llac de Murgon estava envoltat per un bosc tropical que albergava una fauna excepcional: les aus cantores més antigues conegudes, les primeres granotes i serps australianes, petits mamífers amb vincles sud-americans i alguns dels ratpenats més antics del món.

“Aquestes closques d’ou ens ofereixen una nova mirada a la biologia reproductiva dels mekosuquins”, explica Xavier Panadès i Blas, investigador pre-doctoral de l’ICP i autor principal de l’estudi. “Ara podem començar a entendre no només la seva anatomia, sinó també com es reproduïen i s’adaptaven a ambients canviants”.

El nom Wakkaoolithus godthelpi reconeix el poble de les Primeres Nacions d’Austràlia Wakka Wakka, pobladors originaris del territori on es van trobar les restes, i ret homenatge a Henk Godthelp, membre històric de l’equip de paleontòlegs de la UNSW.

Un testimoni microscòpic del passat

L’anàlisi de les closques sota microscòpia òptica i electrònica revela que aquests cocodrils ponien els ous a la vora d’un llac temporal, una estratègia reproductiva adaptada a condicions ambientals fluctuants.

Segons Panadès i Blas, les closques d’ou són una font d’informació encara poc explotada en paleontologia:

“Conserven senyals microscòpics i geoquímics que permeten saber no només quin animal les va pondre, sinó també on i com es reproduïa. Hauríem de considerar-les un element habitual de qualsevol excavació paleontològica, al costat dels ossos i les dents”.

A més de les closques de cocodrils mekosuquins, el jaciment de Murgon ha proporcionat desenes de closques d’ocells, unes restes que actualment estan essent estudiades pel mateix equip de científics i que aportaran una informació molt valuosa sobre les faunes d’aus que van poblar australià just abans del seu aïllament definitiu de la resta de continents.

Imatge principal: Equip de paleontòlegs de la UNSW excavant el jaciment fòssil de Tingamarra, a Murgon (Queensland, Austràlia). L’argila compacta s’extreu, es deixa assecar i posteriorment es posa en remull per alliberar els fòssils que conté. Fotografia: Mina Bassarova

Article original:

• Panadès i Blas, X., Archer, M., Stein, M., Hand, S., Godthelp, H., et al. (2025). Australia’s oldest crocodylian eggshell: insights into the reproductive paleoecology of mekosuchines. Journal of Vertebrate Paleontology. https://doi.org/10.1080/02724634.2025.2560010