Podrien haver format part de la dieta de dinosaures com els Titanosaures que van deixar les petjades al Berguedà i els ous a l’Alt Urgell

En els jaciments paleontològics de Fumanya, al Berguedà, i Pinyes, Coll de Nargó, a l’Alt Urgell, famosos per la presència de petjades i ous de dinosaure, han aparegut les restes més completes d’Europa de les fulles d’un tipus de palmera fòssil primitiva. Anomenades Sabalites longirhachis, aquestes fulles fins ara només havien aparegut fragmentades a la Conca de Tremp, França, Àustria i Romania.

Les fulles de Sabalites fan entre 43 i 75 cm. de llarg i entre 10 i 41 cm. d’ample. Als jaciments de Fumanya s’han trobat associades a més d’un centenar de troncs. Això fa pensar que les palmeres que tenien fulles tipus Sabalites eren arbòries. En l’actualitat, no existeix un parent viu directe de Sabalites. No obstant, es creu que estaria emparentat amb un grup de palmeres actuals que inclou el margalló (Chamaerops humilis) o el sabal (Sabal palmetto).

Durant el Cretàcic superior, ara fa 70 milions d’anys, les muntanyes de Fígols i Vallcebre (Fumanya, Berguedà) i Pinyes (Coll de Nargó, Alt Urgell) no existien i en el seu lloc hi havia una extensa maresma litoral, on es barrejaven les aigües dolces dels rius amb la del mar. L’estudi dels sediments i de restes d’invertebrats, especialment als jaciments de Fumanya, ha permès deduir la naturalesa salabrosa de les aigües que formaven aquest extens aiguamoll. S’hi ha trobat ostràcodes (uns crustacis de mida microscòpica), agrupaments d’ostres i cargols típics d’aquests ambients.

La vegetació dels aiguamolls de Fumanya i Coll de Nargó, i de les zones més properes, era formada per algues caròfites i coníferes arbustives a més de les palmeres del gènere Sabalites. Les restes d’aquestes plantes (troncs, fulles) que van fossilitzar als jaciments de Fumanya i Pinyes van caure a les aigües d’aquesta gran plana fangosa inundada possiblement a causa d’algun tipus de fenomen meteorològic violent, potser una tempesta tropical. El fet que als jaciments de Fumanya aquestes restes de plantes apareguin associades a milers de petjades de Titanosaure, fa pensar que aquests grans sauròpodes podrien haver anat a la plana fangosa a alimentar-se.

Els paleontòlegs Josep Marmi, de l’Institut Català de Paleontologia; Bernard Gómez, de la Universitat Claude Bernard de Lió (França) i Carles Martín-Closas, de la Universitat de Barcelona, han publicat part dels resultats de les seves investigacions a la Revista Española de Paleontología. D’altra banda, l’equip del Departament de Recerca del Mesozoic de l’ICP, juntament amb investigadors del Consorci Ruta Minera, de les Universitats Autònoma de Barcelona (UAB), de Barcelona (UB) i de Lió han presentat una comunicació en format pòster al congres Taphos08, celebrat a Granada els dies 12-14 de Juny, on es parla de l’estudi que relaciona les petjades de Titanosaure de Fumanya amb les restes de plantes.

Publicada el 2008-06-18 clasificada com a Notícies de l' ICP