Entrevista a Sergio Almécija, paleontòleg de l’Institut Català de Paleontologia amb motiu de la seva estada als Estats Units

Sergio Almécija (esquerra) amb Gary Sawyer (dreta) al laboratori Sergio Almécija, membre de l’equip de l’ICP de Paleoprimatologia i Paleontologia humana dirigit per Salvador Moyà-Solà, és a Nova York durant aquest mes d’octubre fent una estada a l’American Natural History Museum (AMNH). Almécija estudia l'evolució dels grans simis fòssils de Catalunya a l'Institut Català de Paleontologia (ICP). Entre ells, el driopitec de Can Llobateres (Sabadell) conegut com a Jordi, amb uns 9 milions d'anys, i el Pau, el pierolapitec dels Hostalets de Pierola, amb uns 12 milions d'anys d'antiguitat.

Quina recerca duus a terme a l’ICP?
(S.A).- Provo d’esbrinar com vivien, es movien i es relacionaven amb el seu entorn els ancestres del nostre propi grup. Estudio el comportament dels seus parents actuals (ximpanzés, goril•les, orangutans i humans). Malauradament, l'únic que puc comparar entre actuals i fòssils són els seus ossos i, per tant, és important per mi conèixer bé la morfologia òssia dels primats actuals, i trobar una relació forma-funció respecte el seu mode de vida i locomoció. D'aquesta manera quan apareix el fòssil d'un gran simi podem fer inferències de com vivia, per simple comparació amb el què coneixem del simis actuals.

No sembla una recerca senzilla...
(S.A).- No ho és. De fet, l'assumpte es complica quan trobes que els grans simis fòssils no ‘encaixen’ amb res existent en l'actualitat. Així, per exemple, la mà del driopitec de Can Llobateres té un palmell curt i robust, semblant al dels actuals babuins. En canvi, té uns dits desproporcionadament llargs, com els dels actuals orangutans. Per tant, és una combinació totalment desconeguda entre els primats actuals. Això em crea una certa necessitat de conèixer el màxim nombre de formes de primats existents i fòssils, per tal d'estar capacitat per elaborar un diagnòstic sobre l’animal en estudi.

I quina relació té amb les teves investigacions l’estada que fas ara a Nova York?
(S.A).- A Catalunya els paleontòlegs tenim la sort, d’una banda, de tenir una escola paleontològica important, ja des del segle passat, encapçalada per Miquel Crusafont, i, de l'altra, de tenir jaciments de rellevància mundial, només comparables amb els africans. Ara bé, en el meu camp, ens falta material de primats actuals amb els quals poder comparar els nostres fòssils. S'ha de tenir en compte que la variabilitat dins de cada espècie actual pot ser molt gran, i no podem passar amb un individu de cada grup, sinó que en necessitem uns quants. Per aconseguir-ho cal visitar col•leccions d'història natural de diferents museus i, d’aquesta manera, conèixer de primera mà la gran diversitat de formes conegudes i poder fer mesures de molts individus diferents poder realitzar estudis estadístics.

I per això cal anar als Estats Units?
(S.A).- Europa compta també amb algunes col•leccions importants, com per exemple la del National Museum of Natural History (Naturalis) de Leiden, a Holanda. Les millors s’acostumen a trobar en països amb una història colonial important. Però si es vol veure de tot en poc temps, no hi ha dubte que cal anar als Estats Units, on diuen; ‘the bigger, the better’. La que estic consultant a l'American Museum of Natural History és increïble.

Què t’està impressionant més d’aquesta institució?
(S.A).- Que compta amb molt bones exposicions i investigadors de rellevància mundial en el camp de l'evolució dels simis i humans, com Eric Delson, Ian Tattersall o Gary Sawyer. Aquest darrer, a més, és especialista en fer reconstruccions de com podien haver estat els nostres ancestres en vida.

Precisament, amb en Sawyer és amb qui et veiem a la fotografia...
(S.A).- Estic treballant amb ell. D'aquesta manera, aprofito la meva estada per aprendre i també per donar a conèixer l’Institut Català de Paleontologia als investigadors de l’AMNH, amb qui esperem col•laborar molt de temps en el futur. Com en gairebé qualsevol altra disciplina, els contactes personals entre investigadors són molt importants també en l’àmbit científic.

Ja per acabar, aquesta, aquesta és la primera vegada que visites els Estats Units. Quines impressions en treus?
(S.A).- La vida a New York, al contrari del que pugui semblar, no és una carrera diària. Tothom es pren el temps necessari per fer el què ha de fer. Això sí, sense distraccions. Aquí, un altre dels eslògans cèlebres és ‘if you can dream it, you can do it’. Per això tothom, independentment del seu origen, intenta donar el millor de sí mateix, sempre. New York està constituïda per persones de diferents nacionalitats, essent la majoria d'immigrants de països amb parla hispana, pel que m'atreviria a afirmar que es tracta d'una ciutat pràcticament bilingüe (espanyol i anglès). Els habitants d'aquesta gran ciutat s'identifiquen més aviat com a "new yorkers" que no pas com "americans", amb un estil de vida propi (no molt diferent de l'europeu), on el respecte pels altres està a l'ordre del dia, ben al contrari del que pugui semblar des de fora. A banda d’això, m’ha cridat molt l’atenció que, quan dic que vinc de Barcelona, a la gent se l'il•lumina la cara. Sembla que tothom que hi ha estat en guarda un gran record, i qui encara no hi ha anat, està desitjós d’anar a Catalunya.

Publicada el 2008-10-20 clasificada com a Notícies de l' ICP