Enigma resolt: el destí dels gorgonops després de l’extinció massiva del Permià
Recreació d'una lluita entre dos exemplars del gorgonop Aelurognathus
Per cortesia de Viktor Rademacher, tots els drets reservats.
L'autor del text és Javier Castro Terol, qui va redactar aquesta nota de premsa en el marc del Màster de Paleobiologia Evolutiva i Registre Fòssil de la UAB. Va ser el text millor qualificat dins de la classe "Estratègia de comunicació en paleontologia" i en reconeixement a la seva bona feina s'ha penjat a la web corporativa de l'ICP un cop revisat per David Groenewald, investigador de l'ICP i coautor de l'estudi.
Abans de l'Era dels dinosaures, els principals superpredadors que dominaven els ecosistemes terrestres pertanyien a un grup d'animals remotament emparentats amb els mamífers actuals: els gorgonops. Aquests icònics superpredadors tenien prominents dents en forma de sabre i van ser molt exitosos durant el final del Permià, fa entre 260 i 252 milions d'anys. No obstant això, no tots els gorgonops van ser grans depredadors, es tracta d'un grup molt divers que inclou espècies de diferents mides i amb diferents estils de vida. "Els gorgonops són un dels grups de vertebrats terrestres més icònics de la paleontologia per diverses raons: pertanyen al llinatge evolutiu que va donar lloc als mamífers i van ser els principals depredadors abans de l'aparició dels dinosaures", comenta David P. Groenewald, paleontòleg de l'ICP. El que tots comparteixen, segons el consens científic, és que es van extingir fa 252 milions d'anys, durant l'extinció massiva de finals del Permià, també coneguda com "La gran mort". Una extinció massiva que va acabar amb fins el 90% de les espècies que habitaven la Terra en aquell moment.
No obstant això, l'extinció dels gorgonops va ser complexa i encara és objecte de debat científic. Això és així fins al punt que alguns restes fòssils trobades a Sud-àfrica podrien suggerir que almenys algunes espècies de gorgonops van sobreviure a l'extinció massiva de finals del Permià. Per intentar resoldre aquest enigma del passat, un equip internacional de paleontòlegs i paleontòlogues —entre els quals es troba Groenewald— ha estudiat en detall els cranis de tres gorgonops trobats a la conca de Karoo, Sud-àfrica.
Per resoldre aquest misteri, l'objectiu dels paleontòlegs i les paleontòlogues en aquesta investigació va ser identificar les espècies a les quals pertanyien els cranis i avaluar si aquests restes havien estat transportades des de roques del Permià a a roques més joves —del Triàsic— després de l'extinció massiva que va tenir lloc a finals del Permià. D'aquesta manera, van poder comprovar si aquests restes pertanyien realment a gorgonops posteriors a l'extinció. Per arribar a les seves conclusions, van utilitzar tècniques noves com la microtomografia computada de raigs X produïts en un sincrotró. De forma simplificada, aquesta tècnica consisteix a realitzar una "radiografia" als fòssils, la qual cosa permet observar l'interior dels ossos i —a més— generar models tridimensionals que poden ser reconstruïts. La tomografia computada és una tècnica cada vegada més popular en la paleontologia que permet conèixer amb molt més detall la biologia i l'evolució de les espècies extingides.
Diverses vistes del model 3D del crani BP/1/4593 obtingut per microtomografia computada de raigs-X (Reproduït a partir de Benoit et al., 2024)
Finalment, l'equip de recerca va determinar que els cranis pertanyien sense dubte a gorgonops del gènere Cyonosaurus. Aquest gènere és un dels gorgonops més abundants en el registre fòssil sud-africà de finals del Permià i es caracteritza per ser relativament petits i presentar un morro allargat. A més, cap dels cranis va presentar evidències d'haver sofert transport. No obstant això, gràcies a l'estudi de la geologia de les zones de procedència i el procés de formació d'aquests fòssils, els investigadors i investigadores van determinar que aquests restes de gorgonops no eren posteriors a l'extinció de finals del Permià, responent així la pregunta inicial.
Per tant, tot apunta que cap espècie de gorgonop va superar «La gran mort», però l'extinció d'aquest grup va ser un procés llarg i complex, afectat per migracions i successions de diferents espècies. Una llarga història que està escrita en les roques de Sud-àfrica i que gràcies al treball dels paleontòlegs i paleontòlogues ara podem llegir.
Per tant, tot apunta que cap espècie de gorgonop va superar «La gran mort», però l'extinció d'aquest grup va ser un procés llarg i complex, afectat per migracions i successions de diferents espècies. Una llarga història que està escrita en les roques de Sud-àfrica i que gràcies al treball dels paleontòlegs i paleontòlogues ara podem llegir.
Imatge principal: Recreació d'una lluita entre dos exemplars del gorgonop Aelurognathus (per cortesia de Viktor Rademacher, tots els drets reservats)
Article original:
- Benoit, J., Kammerer, C. F., Dollman, K., Groenewald, D. P., & Smith, R. M. H. (2024). Did gorgonopsians survive the end-Permian “Great Dying”? A re-appraisal of three gorgonopsian specimens (Therapsida, Theriodontia) reported from the Triassic Lystrosaurus declivis Assemblage Zone, Karoo Basin, South Africa. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 638, 112044. https://doi.org/10.1016/j.palaeo.2024.112044