Les roques de la Serra de Tramuntana de Mallorca revelen un divers ecosistema fa 250 milions d’anys

13 Des 2021
352 times
Recreació paleoambiental de la zona estudiada. Al fons s’observa un rèptil devorant un peix. En primer pla, diversos concostracis. Volant enmig de la vegetació s’observen diversos insectes efemeròpters. Imatge: Henry Sutherland Sharpe / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont © Recreació paleoambiental de la zona estudiada. Al fons s’observa un rèptil devorant un peix. En primer pla, diversos concostracis. Volant enmig de la vegetació s’observen diversos insectes efemeròpters. Imatge: Henry Sutherland Sharpe / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont © Recreació paleoambiental de la zona estudiada. Al fons s’observa un rèptil devorant un peix. En primer pla, diversos concostracis. Volant enmig de la vegetació s’observen diversos insectes efemeròpters. Imatge: Henry Sutherland Sharpe / Institut Català de

Recreació paleoambiental de la zona estudiada. Al fons s’observa un rèptil devorant un peix. En primer pla, diversos concostracis. Volant enmig de la vegetació s’observen diversos insectes efemeròpters. Imatge: Henry Sutherland Sharpe / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont © 

Un estudi encapçalat per Rafel Matamales, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), descriu la flora i la fauna d’unes de les roques més antigues dels temps en què Mallorca no era una illa, sinó un territori que formava part del supercontinent Pangea i estava ubicada a prop de l’equador. La recerca ha estat publicada a la revista científica internacional Earth-Science Reviews.

Fa 247 milions d’anys, en el període Triàsic mitjà, el planeta tenia un aspecte ben diferent del que coneixem actualment. La major part de terra emergida estava agrupada en un únic supercontinent, Pangea. En una zona pròxima a l’equador terrestre d’aquesta gran massa de terra s’ubicava el que, molt temps després, esdevindria l’illa de Mallorca. Pocs milions d’anys abans, la vida a la Terra havia sofert l’extinció més devastadora mai no coneguda, un episodi de grans erupcions volcàniques que van provocar enormes emissions de gasos amb efecte hivernacle desencadenant un canvi climàtic que va fer desaparèixer entre un 80 i un 95% de totes les espècies que hi havia en aquell moment.

Ara, un equip de recerca internacional encapçalat per Rafel Matamales, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i que recentment ha estat nomenat conservador del Museu Balear de Ciències Naturals, ha publicat un estudi exhaustiu de la fauna i flora que habitava en aquesta zona poc temps després de la gran extinció. L’equip de recerca ha analitzat unes de les roques més antigues de Mallorca, que afloren a diversos punts de la Serra de Tramuntana. “Fa 247 milions d’anys, aquesta zona escarpada i abrupta de Mallorca era un ambient ben diferent a l’actual. Era una zona de grans rius i planes d’inundació i el clima era tropical”, explica Matamales.

Les roques vermelloses de la punta Roja (Estellencs) corresponen als dipòsits de grans rius de fa gairebé 250 milions d’anys. A Mallorca, aquest tipus de roques s’han fet servir tradicionalment com a pedra d’esmolar.
Les roques vermelloses de la punta Roja (Estellencs) corresponen als dipòsits de grans rius de fa gairebé 250 milions d’anys.
A Mallorca, aquest tipus de roques s’han fet servir tradicionalment com a pedra d’esmolar.

Aquestes condicions van permetre que les comunitats biològiques es recuperessin després de la gran extinció. La gran diversitat de flora i fauna fossilitzades que han revelat aquestes roques en deixen constància. “Als dipòsits corresponents a rius i basses hi hem trobat fòssils excepcionalment ben preservats de crustacis, insectes i peixos”, comenta l’investigador. Concretament, s’han identificat quatre espècies de nimfes i dues d'adults d’efemeròpters (uns insectes emparentats amb els espiadimonis), ales de paneroles i un peix. També hi abunden els concostracis, uns crustacis amb un aspecte que recorda al d’una petita cloïssa, tot i que no hi estan emparentats.

Nimfa d'insecte efemeròpter (esquerra) i concostraci (dreta) fossilitzats.
Nimfa d'insecte efemeròpter (esquerra) i concostraci (dreta) fossilitzats.

En els dipòsits corresponents a la plana d’inundació s’hi han identificat rastres d’escarabats, tortuguetes (uns petits crustacis coneguts també com a Triops) i altres larves d’insectes. “A la vora d’un d’aquests antics rius, fins i tot hi hem identificat petjades de quatre rèptils diferents, semblants als dragons actuals”, explica Matamales. La flora associada a aquest ambient es caracteritzava per la presència de falgueres, cues de cavall (equisets) i coníferes. Fins i tot s’hi han trobat cons (el que en els pins anomenem “pinyes”) de coníferes que encara contenen pol·len. “Tota aquesta flora i fauna, conjuntament amb la informació que ens proporciona la geologia, ens fa pensar en un ambient amb molta d’aigua circulant i també zones amb basses i aigua estancada durant l’estació humida, que segurament s’assecaven parcialment durant l’estació seca”, diu l’investigador.

Un dels aspectes interessants de la recerca és que aquesta fauna i la flora és semblant a la que apareix al centre d’Europa a la mateixa època, el que revela una connexió biogeogràfica entre aquestes dues zones, malgrat que estaven separades per una gran serralada que s’estenia per bona part de l’actual Europa. “O bé aquestes muntanyes no eren prou altes per impedir el trànsit de la flora i la fauna, o bé hi havia passadissos que permetien el trànsit dels animals”, conclou Matamales.

A banda de Matamales, l’equip de recerca que ha dut a terme l’estudi està format per Enrique Peñalver (Instituto Geológico y Minero de España, CSIC), Eudald Mujal (Staatliches Museum für Naturkunde Stuttgart), Oriol Oms (Universitat Autònoma de Barcelona), Frank Scholze (Institut für Geowissenschaften, Friedrich-Schiller-Universität Jena), Josep Juárez (Museu Balear de Ciències Naturals) i Àngel Galobart i Josep Fortuny (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont).

Imatge principal. Recreació paleoambiental de la zona estudiada. Al fons s’observa un rèptil devorant un peix. En primer pla, diversos concostracis. Volant enmig de la vegetació s’observen diversos insectes efemeròpters. Imatge: Henry Sutherland Sharpe / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ©

Article de referència:

  • Matamales-Andreu, R.; Peñalver, E.; Mujal, E.; Oms, O.; Scholze, F.; Juárez, J.; Galobart, À. & Fortuny, J. (2021). Early–Middle Triassic fluvial ecosystems of Mallorca (Balearic Islands): biotic communities and environmental evolution in the equatorial western peri-Tethys. Earth-Science Reviews, 103783. DOI: 1016/j.earscirev.2021.103783
Last modified on Dilluns, 13 Desembre 2021 17:52
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca b

xnxxarabsex

sexe libre

sexsaoy

sexjk

russian sex

afdalsex