L'estudi recentment publicat revela que el crani d'aquest cocodril de 7 milions d’anys d’antiguitat que es excavar fa gairebé un segle al jaciment de As Sahabi (Líbia), comparteix amb les quatre espècies americanes actuals (Crocodylus intermedius, C. moreleti, C. acutus i C. rhombifer) nombroses peculiaritats anatòmiques que el situen en la base de l'arbre evolutiu com un avantpassat del gènere Crocodylus als Estats Units. Els fòssils més antics d'aquest taxó al Nou Món tenen uns 5 milions d’anys i els investigadors postulen que alguns exemplars de C. checchiai (o una forma similar i encara desconeguda) van creuar l'oceà Atlàntic des de l'Àfrica fins a Sud-Amèrica, on es van adaptar i diversificar.
«Pot semblar una gesta increïble per a un cocodril, però és possible», explica Massimo Delfino, investigador de la Universitat de Torino (Itàlia) i de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Entre els cocodrils actuals hi ha espècies capaces de tolerar l'alta salinitat de l'aigua de mar i fer grans desplaçaments per mar obert aprofitant els corrents superficials. "Estudis de seguiment per satèl·lit han demostrat que els cocodrils australians poden viatjar més de 500 quilòmetres a través del mar en poques setmanes", conclou l'investigador.
Crani original de C. checchiai (Bruno Mercurio / Universitat de Roma La Sapienza)
Delfino, juntament amb altres investigadors italians de la Universitat de Roma i de la Universitat de Florència, van analitzar el fòssil utilitzant mètodes no invasius a l'Hospital MG vannini (Roma). Gràcies a un escàner de tomografia computada, van obtenir imatges d'alta resolució de l'exterior i de l'interior del crani. A partir de la informació obtinguda, van concloure que es tractava d' un espècimen adult i van estimar la longitud del cos en més de 3 metres. Els detalls anatòmics també han permès dur a terme una anàlisi filogenètic, és a dir, reconstruir la història evolutiva d'aquest grup mitjançant la comparació de les seves característiques anatòmiques.
Vídeo de les imatges 3D obtingudes del crani de C. checchiai mitjançant l'equip de tomografia computada de l' Hospital MG vannini (Roma) (Bruno Mercurio / Universitat de Roma La Sapienza).
El jaciment d’As Sahabi es troba a uns 130 km de la ciutat d'Ajdabiya, a la part Líbia del desert del Sàhara. En l'actualitat és una zona extremadament àrida, però durant el Miocè superior era un territori travessat per rius i cobert d'una extensa vegetació en la qual habitava una gran diversitat de fauna, incloent-hi grans mamífers i rèptils. Durant els anys 30 del segle passat, alguns geòlegs i paleontòlegs italians com Ardito Desio, Giuseppe Stefanini i Carlo Petrocchi van protagonitzar diverses expedicions científiques que van excavar un gran nombre de fòssils de mamífers, peixos i rèptils, incloent cinc cranis de cocodril perfectament conservats, entre ells l'objecte d'aquesta recerca.
Malauradament, durant la Segona Guerra Mundial molts dels fòssils allotjats al Museu d'Història Natural de Trípoli van ser destruïts o es van perdre. El destí d'alguns dels cranis que havien estat enviats a Nàpols no va ser millor; a causa dels bombardejos i saquejos de mitjans del segle passat, el seu rastre es va perdre i només es van conservar dos dels cranis dipositats a Roma. Gairebé un segle després, els investigadors que signen l'estudi han estat capaços d'estudiar l'únic (l'altre és en parador desconegut) crani "supervivent" d'aquest viatge, que actualment es conserva al Museu Universitari de Ciències de la Terra de la Universitat de Roma La Sapienza.
Imatge principal: Recreació de l'aspecte en vida i el paleoambient de C. checchiai (Dawid Iurino / Universitat de Roma La Sapienza)
Article original: Delfino, M., Iurino D., Mercurio B., Piras P., Rook L. & Sardella R. (2020). Old African fossils provide new evidence for the origin of the American crocodiles. Scientific Reports. http://nature.com/articles/s41598-020-68482-5.
