Els pangolins (o óssos formiguers escamosos) estan actualment representats per tres gèneres, que difereixen en la seva distribució geogràfica i adaptacions locomotores. Els pangolins asiàtics s'inclouen en el gènere Manis, mentre que els africans estan inclosos en Smutsia (pangolins de terra) i Phataginus (pangolins arboris). No obstant això, durant l'Eocè els pangolins s'estenien des de l’Àsia fins a Amèrica del Nord. Posteriorment, en el Miocè, es troben exclusivament a Europa, on estan representats pel gènere extint Necromanis, de relacions incertes amb les espècies actuals. A Europa s'han identificat diferents espècies del d’aquest gènere durant l'Oligocè i el Miocè, generalment representades per restes fòssils fragmentàries.

David M. Alba, conjuntament amb altres investigadors han descrit un fèmur de pangolí de fa 16 milions d'anys atribuït a Necromanis, representant l'únic registre conegut d'aquest grup a la península ibèrica, i que està molt millor preservat que els fèmurs coneguts anteriorment d'aquest gènere. Sorprenentment, el fèmur va ser excavat fa diverses dècades en el jaciment Miocè de Can Cerdà, i va ser esmentat per primera vegada en un escrit per Miquel Crusafont l’any 1975. El material, però, mai va ser dibuixat o descrit, i aparentment va ser oblidat, de manera que la presència de pangolins fòssils a la península Ibèrica ha estat omesa de tots els articles publicats sobre aquest grup durant més de vint anys. La investigació ha estat publicada al Journal of Vertebrate Paleontology.

Fèmur dret de Necromanis cf. franconica en vistes anterior i posterior.

Alba va descobrir l'existència de l'espècimen a partir dels textos de Crusafont i va ser relativament fàcil localitzar l'espècimen entre les col·leccions de l'ICP. "No és infreqüent que els investigadors recuperin fòssils extraordinaris dels calaixos i armaris dels museus, però, és molt rar descobrir fòssils de les col·leccions de la pròpia institució en llegir la literatura publicada fa quaranta anys", explica l'investigador.

El fèmur de Can Cerdà s’assembla al de Necromanis i al d'altres pangolins extints per ser més primitiu que el dels representants actuals del grup. La presència d'una petita depressió (fovea capitis) en el cap del fèmur o d'un tercer trocànter ben desenvolupat que sobresurt de la canya de l'os són una mostra d'aquests caràcters primitius. No queda clar si les petites diferències que mostra el fòssil en relació amb altres fèmurs de Necromanis reflecteixen simplement la variació normal entre individus de la mateixa espècie o si es tracta d'espècies diferents. Atesa l'escassetat de restes disponibles, l'espècimen ha estat assignat temptativament a Necromanis cf. franconica, que ja havia estat descrit durant l'el Miocè de França i Alemanya.

El jaciment de Can Cerdà era una pedrera d'argila situada prop de la masia amb el mateix nom, al municipi del Papiol. Desgraciadament, el jaciment ja no existeix, per la qual cosa no és possible intentar recuperar noves restes. No obstant això, la investigació paleontològica en curs pel grup de recerca de Faunes del Neogen i Quaternari de l'ICP en el Miocè de la conca del Vallès-Penedès contribuirà a fer descobriments addicionals sorprenents els anys vinents.

Main image: current young Asian pangolin (Smutsia temminckii). (Maria Diekmann of Rare and Endangered Species Trust / CC BY 2.0)

Article Original: Alba, D.M., Hammond, A., Vinuesa, V., Casanovas-Vilar, I., 2018. First record of a Miocene pangolin (Pholidota, Manoidea) from the Iberian Peninsula. Journal of Vertebrate Paleontology, e1424716. DOI: h10.1080/02724634.2017.1424716