El II ISGM (acrònim en anglès de II Iberian Symposium on Geometric Morphometrics) va reunir uns 60 experts internacionals en geometria morfomètrica així com persones interessades en descobrir les possibles aplicacions d’aquesta tècnica. El simposi, celebrat a Madrid, ha estat organitzat conjuntament per Transmitting Science, la Universidad Autónoma de Madrid (UAM) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Aquesta edició prenia el relleu del I ISGM que es va celebrar a Sabadell l’any 2009.
Una de los coordinadores de la trobada, Soledad De Esteban-Trivigno, ha valorat molt positivament aquesta edició. “L’ambient durant el congrés ha estat molt bo, agradable y participatiu, amb força debat a totes les xerrades. I el que és més interessant és que han sorgit posibilitats de noves col·laboracions científiques”, ha comentat la investigadora de l’ICP. La diversitat de les ponències presentades donen una idea de la versatilitat de la morfometria geomètrica a l’hora d’estudiar estructures biològiques i s’han vist exemples d’aplicació en fulles, en petjades de dinosaure o en l’homínid Homo naledi, només per citar-ne uns exemples. Els dies anteriors al simposi es va celebrar el curs “Morfometría geométrica para principiantes” precisament per donar a conèixer tot un ventall de possibilitats.
Participants del II ISGM en una de les sessions (S. De Esteban-Trivigno)
La morfologia geomètrica, a cavall entre la biologia i la geometria, s’ha convertit en una peça clau per l’estudi d’estructures fenotípiques. Enlloc de plantejar l’estudi de les estructures a partir d’un seguit de mesures lineals entre punts morfomètrics, planteja l’estudi de punts homòlegs entre els diferents individus que capturen la geometria de tot l’objecte. Amb models analítics i gràfics es poden així estudiar els canvis en les estructures dels éssers vius –per exemple del crani- des d’una òptica estadística bi o tridimensional, que permet desenvolupar nous mètodes d’anàlisi per les diferents disciplines de la biologia.
