Doctorat: Sergio Almécija

Director: Salvador Moyà

Tutor: David M. Alba

Membres del tribunal: Soledad de Esteban, Assumpció Malgosa i Lorenzo Rook

Resum:

La família Hominidae està constituïda pels grans simis antropomorfs (ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutans) i els humans. Els primers mostren unes mans molt llargues amb uns polzes relativament curts, degut a les pressions de selecció de la locomoció arbòria. En canvi, la mà dels humans és relativament curta, amb un polze poderós. Aquesta morfologia proporciona un complex repertori de moviments, capacitats de prensió i, molt especialment, una "pinça de precisió" que fa que la mà humana constitueixi una de les estructures més distintives dels humans. La lògica podria fer-nos pensar que les mans curtes dels humans varen derivar a partir de les mans allargades dels actuals grans simis. Ben al contrari, l'estudi dels homínids fòssils del Miocè de Catalunya, com Pierolapithecus i Hispanopithecus, juntament amb la d'altres tàxons fòssils d'arreu del món demostra que els primers homínds tenien mans relativament curtes amb polzes llargs que feien servir per agafar-se de manera segura a les branques dels arbres durant la progressió quadrúpeda i la grimpació vertical. Així doncs, les proporcions de la mà humana són relativament primitives i, de fet, són els grans antropomorfs actuals els que mostren unes mans molt evolucionades cap a un tipus de locomoció arbòria molt especialitzat, la suspensió.

Així mateix, les restes fòssils de l'homínid bípede Orrorin tugenensis (de Kènia, amb uns 6 Ma) mostren que la capacitat de manipulació refinada va aparèixer molt aviat en l'evolució humana, en directa relació amb l'aparició del bipedisme terrestre habitual i la consegüent alliberació de les mans de les pressions de selecció locomotores.

Dia: 30 d'octubre del 2009

Hora: 11:00h

Lloc: Sala d'actes del Centre de Recerca Matemàtica de la UAB

Comentaris: L'acte va ser un èxit d'assitència, tant d'amics i familiars d'en Sergio com de paleontòlegs interessats pel seu treball i que no es van voler perdre la lectura de la seva tesi, que el jurat va considerar mereixedora de la màxima nota, un Excel·lent "Cum Laude". Desprès de la lectura, els assitents van poder gaudir d'un piscolabis al hall del CRM.