Aquests trets i una musculatura del polze poderosa (involucarada en la flexió) permeten que el nostre polze i  les polpes del dits s'adaptin de forma segura i ferma a la forma de l'objecte que està essent manipulat, D'entre tots els primats actuals, aquest conjunt de caràcters _ la pinça de precisió _ només es troba present a humans.

Segons el punt de vista clàssic, aquestes capacitats van aparèixer com a conseqüència de la pressió de selecció per fabricar eines de pedra, fa uns 3 milions d'anys enrere (les primeres eines lítiques del registre arqueològic).

No obstant això, el resultats d'aquest estudi mostren que aquest conjunt de caracerístiques relacionades amb la pinça de precisió humana ja eren presents en molts hominins fòssils a més a més de l’Australopithecus, com és el cas de la mà d'Orrorin tugenensis, un hominí fòssil d'uns 6 milions d'anys trobat a Kenya. Els estudis del fèmur d'Orrorin indiquen que probablement aquest hominí era bípede, la qual cosa suposaria que les proporcions de la mà que permeten una manipulació refinada d'objectes van aparèixer molt més aviat del que s'havia cregut fins ara. Probablement, aquestes proporcions van originar-se  com a conseqüència de la incorporació del bipedisme,  moment en què es van alliberar les mans per a un ús locomotor.

Sorprenentment, l’estudi evidencia que malgrat l’antiguitat de l’Orrorin tugenensis, aquest homínid tenia un polze més semblant al de l'humà modern que no pas altres hominins fòssils d’edats més recents, com és el polze de la mà que s’atribueix a Homo habilis.

Origen primerenc de la pinça de precisió humana: Estudi comparatiu de les falanges distals del polze en hominins fòssils.

Sergio Almécija, Salvador Moyà-Solà, David M. Alba.

Institut Català de Paleontologia Humana