El director de l’ICP, Salvador Moyà, així com Jordi Galindo, David M. Alba, Sergio Almécija, Àngel Galobart, Josep Fortuny i Meike Köhler són els investigadors que han participat en aquest volum, tot donant a conèixer els jaciments i espècimens extints que van habitar les nostres terres en un passat més o menys llunyà.

En l’article “Els principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans”, Jordi Galindo explica que els territoris de parla catalana tenen un dels registres fòssils més complerts d’Europa pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats. Així des del Serrat d’en Vaquer (Perpinyà) a la partida de Gormaget (Alcoi) i des de Mas d’Arsis (Pena-roja, Matarranya) a Cala Pilar (Ciutadella)  podem estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys.

El torn dels nostres avantpassats, que sempre desperta gran interès entre la comunitat experta però també en la societat, corre de la mà de David M. Alba, Sergio Almécija i Salvador Moyà, tots tres membres del Departament Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de l’ICP. Amb el títol “L’estudi dels primats del Neogen i el Quaternari de Catalunya”, ens resumeixen el coneixement actual sobre els tres grups de primats enregistrats a Catalunya durant els darrers 25 anys: els cercopitecoïdeus, els pliopitecoïdeus i els hominoïdeus, amb especial èmfasi en les noves troballes del Miocè Mitjà de Catalunya.

En l’imaginari de la paleontologia entre el gran públic, els actors per excel·lència són sempre els dinosaures, éssers gairebé màgics i protagonistes d’aventures i extincions de tot tipus. Àngel Galobart ens apropa a la realitat dels dinosaures de les terres catalanes, a partir de les investigacions fetes pel Departament de Mesozoic de l’ICP. L’article “Els dinosaures dels Països Catalans” ens parla de la riquesa de jaciments amb dinosaures que es troben tant a Catalunya com al País València, i que permeten visualitzar prop de 100 milions d'anys de la seva evolució, des del final del Juràssic fins la seva extinció que es va produir al final de Cretaci superior.

Malgrat que menys, és molta la informació sobre els éssers vius de fa entre 300 i 200 milions d’anys que hem pogut descobrir a través del registre fòssil. És el que es coneix com el Permià i el Triàsic, i que en Josep Fortuny ens descobreix en el seu article “Els vertebrats dels Països Catalans durant el Permià i el Triàsic”.  Tot i que les faunes de vertebrats més antigues recuperades als Països Catalans daten del Permià Superior, la major riquesa correspon als jaciments del Triàsic. Tradicionalment, els ecosistemes marins del Triàsic mitjà han estat més estudiats, i per això se’n coneix una diversa fauna de peixos i de rèptils marins. Els ecosistemes terrestres, menys coneguts, ens han donat també un important registre osteològic i d’icnites (petjades) que demostren la presència d’amfibis i rèptils. El registre més jove correspon al Triàsic superior, d’on provenen algunes restes de peixos i de rèptils marins.

Finalment, la Meike Köhler, cap del Departament de Paleobiologia de l’ICP, ens fa cinc cèntims de “Els darrers avenços en la paleontologia de vertebrats de les Illes Balears”.  En aquest article es presenten els resultats de recerca innovadors que han permès –per exemple- inferir la fisiologia d’un bòvid endèmic de les Illes Balears –Myotragus balearicus- extingit des de fa uns 3.000 anys.

Tanca la participació de l’ICP en aquest volum un article d’en Salvador Moyà on descriu la important contribució que des d’aquest centre s’està fent a la recerca, conservació i difusió de la paleontologia dels Països Catalans. Aquesta aportació està assolint el reconeixement de la comunitat científica internacional, així com també dels experts i societat catalana.

La Història Natural del Països Catalans

La col·lecció Història Natural dels Països Catalans, editada pel Grup Enciclopèdia Catalana, és una obra de referència i de caràcter enciclopèdic que compagina característiques de manual amb algunes de guia de camp. Els seu objectiu és arribar tant a un lector de cultura mitjana, com a universitaris i –fins i tot– especialistes. La col·lecció va ser publicada inicialment els anys 80 del segle passat, sota la direcció de Ramon Folch, i amb l’assessorament d’il·lustres científics i naturalistes catalans com són Carles Bas, Oriol de Bolòs, Creu Casas, Enric Gadea, Ramon Margalef, Jacint Nadal, Antoni Prevosti, Oriol Riba, Lluís Solé i Josep Vigo. Consell editorial: Joan Carreras, Ramon Folch, Joaquim Gosàlbez, Xavier Llimona i Jaume Terradas.  El setzè volum, publicat aquest 2010, actualitza els continguts de la col·lecció a partir dels nous descobriments i dels resultats de recerca més recents. Inclou les denominacions vulgars i científiques de les gairebé 50.000 espècies biològiques citades en el conjunt de l’obra, actualitza les hipòtesis sobre l’origen i l’evolució de la vida, i dóna a conèixer les principals línies de la recerca actual en la fauna i flora dels Països Catalans.

+ info al sumari dels continguts del Suplement de flora i fauna