El simposi el coordinaven Sergio Almécija, aleshores investigador de l’ICP i actualment realitzant una estada post-doctoral als EEUU, Brigitte Senut, del Museu Nacional d’Història Natural de París, i Yutaka Kunimatsu, del Institut de Recerca de Primats de la Universitat de Kyoto. Del Miocè, fa entre 23 i 5 milions d'anys, se’n parla sovint com del planeta dels simis, perquè el conjunt de les espècies actuals de ximpanzés, goril·les o els mateixos humans, no són més que relictes de la diversitat en aquella època. Els hominoïdeus del Miocè no eren ni com els grans simis d’ara, ni com les mones actuals… senzillament eren els hominoïdeus del Miocè. Però el seu estudi ens aporta dades importantíssimes per entendre la filogènia de les espècies actuals, entre elles nosaltres mateixos.

El registre de primats del Miocè al Vallès-Penedès, fruit de la recerca de nombrosos investigadors de l’ICP, és un dels més rics i interessants per entendre aquesta història. Per això gairebé la meitat de les xerrades d’aquest simposi van córrer a càrrec de l’ICP.

Isaac Casanovas, va encetar el simposi, tot presentant la cronologia del registre de primats del Miocè al Vallès-Penedès. Després van seguir xerrades per part de Sergio Almécija, Miriam Pérez, David M. Alba, que en el seu conjunt van mostrar la importància del conjunt d’espècies catalanes d’hominoïdeus, descrites i estudiades des de l’ICP, per donar desposta a una de les grans preguntes obertes en l’estudi de primats: quan i on emergeixen les línies evolutives que porten als grans simis antropomorfs i als humans actuals.

En la resta de xerrades, a càrrec de diferents investigadors internacionals, s’aportaven resultats de recerca d’altres jaciments, especialment d’Àfrica, on el registre fòssil és també molt ric.

A partir d’aquesta presentació de noves espècies del Miocè, tant de l’Àfrica com d’Europa, es va encetar un interessant debat sobre el seu paper en l’evolució dels primats. En aquest context les localitats catalanes tenen una importància cabal, ja que és el lloc on s’han descobert més espècies diferents de primats d’aquesta edat i que a més sovint es coneixen a partir d’un material molt complert. De ben segur, la resposta a moltes preguntes referents a l’evolució dels grans antropomorfs, incloent la dels humans, rau en l’estudi d’aquestes espècies més antigues.

Els hominoïdeus catalans que es queden al Japó

Tot aprofitant la participació en el congrés, l’ICP va entregar a l’Institut de Recerca en Primats de la Universitat de Kyoto, liderat per Masato Nakatsukasa, unes rèpliques d’algunes restes fòssils d’hominoïdeus de Catalunya: la cara parcial d’Anoiapithecus brevirostris, un nou gènere i espècie de l’Abocador de Can Mata, descrits l’any passat pels investigadors de l’ICP (Moyà-Solà et al., 2009); i l’húmer parcial de cf. Dryopithecus fontani de Castell de Barberà, que d’aquí poc temps serà descrit pel mateix grup de recerca (Alba et al., en premsa). L’entrega d’aquestes rèpliques s’emmarca en l’intercanvi que, des de fa alguns anys, vénen realitzant tots dos grups de recerca.

Articles Relacionats

Moyà-Solà S, Köhler M, Alba DM, Casanovas-Vilar I, Galindo J, Robles JM, Cabrera L, Garcés M, Almécija S, Beamud E (2009) First partial face and upper dentition of the Middle Miocene hominoid Dryopithecus fontani from Abocador de Can Mata (Vallès-Penedès Basin, Catalonia, NE Spain): taxonomic and phylogenetic implications. American Journal of Physical Anthropology, 139:126-145. DOI: 10.1002/ajpa.20891.

Alba, D.M., Moyà-Solà, S. & Almécija, S. (In press). A partial hominoid humerus from the middle Miocene of Castell de Barberà (Vallès-Penedès Basin, Catalonia, Spain). American Journal of Physical Anthropology.

Sobre el congrés

El congrés de la Societat Internacional de Primatologia aglutina primatòlegs d’arreu, entre els que s’inclouen paleoprimatòlegs, ecòlegs, etòlegs, biòlegs moleculars o experts en temes de conservació d’espècies. Els resums de les xerrades d’aquest congrés s‘han publicat en un volum especial de la revista Primate Research.