Des de l’Institut Català de Paleontologia volem retre homentage no tant sols a la paleontòloga i assesora científica de l’ICP, sinó a la persona que ha trepitjat el Pirineu català amb la mateixa intensitat que ho havien fet, en el seu moment, els més il·lustres naturalistes del nostre país.

El record de la Nieves quedarà marcat en aquells paleontòlegs, joves i no tant joves, que per qüestions profressionals hem coincidit amb ella, despertant en nosaltres una barreja d’admiració i enveja. Admiració per la capacitat de treball que ha desplegat durant tota la seva vida científica, i per la tenacitat que desprenia en l’aferrissada defensa de les seves hipotesis de treball. Enveja, pel seu coneixement i amor cap el territori, només calia passejar amb ella, des de l'Alt Urgell a La Ribagorça, passant pel Pallars o La Noguera per adonar-se'n que, per petit que fos el lloc on t'aturessis, tothom la coneixia.

I ara, pocs dies després que la tardor hagi portat el fred, cobrint el Pirineu amb una tela blanca, ha arribat el fred de veritat i s’ha emportat la Neus.

El Pirineu et trobarà a faltar. La paleontologia també.

Nieves López Martinez

Nascuda a Burgos al 1949 catedràtica de la Universidad Complutense de Madrid. El seu ampli currículum conté nombroses referències de llibres, artícles, tesis doctorals dirigides, projectes internacionals d’investigació, etc. Els seus principals camps d’estudi van ser: Paleobiogeografia, biocronologia, filogènia; els micromamifers del Cretaci Superior i Cenozoic d’Espanya; els Lagomorfs del Cenozoic d’Euràsia i Àfrica; el limit del Cretàcic-Terciari en els Pirineus.