Un dels treballs més feixucs pels paleontòlegs que treballen amb les restes dels darrers dinosaures que van ocupar la Terra és la seva datació. Per conèixer amb exactitud quan van desaparèixer, cal saber primer quan van viure. Entres les restes fòssils més abundants de les conques pirinenques de Catalunya hi ha els ous de dinosaure. Les seves closques aporten molta informació sobre com es reproduïen els dinosaures, però la seva posició en els estrats geològics permeten establir correlacions entre jaciments i datar altres fòssils de les mateixes conques.
L’estudi presentat a la revista Cretaceous Research es basa en l’anàlisi de les closques d’ou de dinosaure de l’àrea del sinclinal de Vallcebre (Berguedà) i en un control estratigràfic precís de tots els nivells on aquestes restes apareixen. El gran nombre de restes de nius, closques i ous de la zona, que apareixen de forma successiva en tot el Maastrichtià –des de fa uns 70 milions d’anys fins a l’extinció dels dinosaures fa 65 milions d’anys, al Cretaci -ha permès establir una successió d’ooespècies robusta. A partir d’aquest treball, els investigadors han pogut comparar el registre de dinosaures del Pirineu oriental amb les biozonacions del Campanià i Maastrichtià de França, prenent com a tàxons guia les ooespècies descrites a Catalunya.
Els resultats d’aquest estudi mostren un bon acord amb els treballs francesos -afinen la datació d’algunes ooespècies- i corroboren la necessitat de revisar altres estudis que a partir de les restes d’ous de les conques del Pirineus sud-centrals suggerien altres datacions.
L’article ha estat realitzat pels investigadors de l’ICP, Bernat Vila i Àngel Galobart, juntament amb col·legues de la Universitat Autònoma de Barcelona de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya.
L’estudi amb més detall
L’estudi constata la presència successiva de tres ooespècies del oogènere Megaloolithus (M. siruguei–M. mamillare–M. sp.), la qual està ben correlacionada amb l’escala de polaritat magnètica terrestre. Aquesta correlació indica que el registre del sinclinal de Vallcebre es troba situat al llarg dels crons paleomagnètics 31 i 30. A més a més, els resultats obtinguts apunten que el canvi d’una ooespècie a una altra té lloc en el canvi de polaritat del C31r–C31n, situat en el Maastrichtià Superior. Aquest fet reforça la necessitat de revisar alguns estudis previs que suggerien altres calibratges magnètics per a les restes d’ous d’altres conques del Pirineu.
Una revisió en la datació pot ajudar a entendre millor la biodiversitat dels dinosaures que van viure al Pirineu en els darrers anys de la seva existència. A més, pot servir per aclarir com aquests animals van desaparèixer del planeta durant la crisi del Cretaci Superior.
