Afortunats són, estareu d'acord, ja que han treballat amb els fòssils d'alguns dels jaciments més impressionants del món: els dinosaures del desert de Gobi i les restes de Ashfall Fossil Beds a Nebraska.

El que fan, i estan entre els millors en el seu camp, és una mica com tocar jazz amb els fòssils: és la improvisació dels experts, sempre adaptant la seva experiència a l'escena. 

L'Amy diu sobre en Gregory ...

Gregory porta anys presentant el seu treball i tècniques en les reunions regulars de la Societat de Paleontologia de Estats Units. També tenim debats en línia, cada vegada més i més internacionals, i ell sempre hi és, a punt per respondre a les nostres preguntes. Està realment compromès i és promotor de la conservació preventiva. És un pioner en aquest camp. 

I en Gregory diu sobre l'Amy ...

Estic gelós de l’Amy, i no només per la qualitat del treball que fa, sinó també per les coses en les quals treballa. Discutir amb ella sobre els nous reptes que sempre trobem en el nostre treball és fascinant. M’empeny cap endavant. 

Per què preparadors?

L’Amy i en Gregory van entrar de manera diferent en aquest camp. En Gregory va estar sempre interessat en els fòssils. L’Amy estudiar arts, és una escultora.

G: No hi va haver res concret que provoqués el meu interès per la paleontologia durant la meva infància. Sempre he tingut l'interès. Jo era d'una família de militars i ens movíem molt, cosa que t'obliga a ser molt independent en les teves activitats. Vaig passar molt de temps fent senderisme i observant la naturalesa, i senzillament em van interessar molt els fòssils. En aquell moment jo no tenia ni idea del que podria comportar ser un paleontòleg. Més tard, no em va venir de gust fer un doctorat i investigar. Jo volia treballar amb els fòssils. I això és el que vaig decidir fer. I la primera oportunitat que vaig tenir de fer això professionalment va ser al jaciment Ashfall Fossil Beds, a Nebraska. I des de llavors no he parat de divertir-me. Va ser una oportunitat única. La majoria de paleontòlegs, i la majoria de preparadors, mai tindrà l'oportunitat de treballar en un lloc com Ashfall.

A: El meu cas és completament diferent. Jo no tenia cap interès previ en dinosaures, o qualsevol cosa relacionada. Jo vinc de les arts, m'encanta l'escultura. Tinc passió per l'escultura. Estava interessada en els materials, una mena d'interès des de l'art cap a la història natural. I ossos, la seva forma, m'encanten els ossos. Quan vaig començar a treballar com a preparadora vaig haver de tornar enrere i fer cursos de paleontologia, per comunicar-me amb els investigadors. Les persones del món de l'art sempre em pregunten si trobo a faltar aquest món. No, jo no hi tornaria mai. Em vaig trobar atrapada pels fòssils. Quan un pensa que està treballant amb un objecte natural, sempre hi ha més informació, des de les molècules. No és només una estructura. Sento que sempre es podria aprendre més coses d'ells, dels fòssils.

Tocant jazz amb els fòssils

Un músic de jazz o una persona que resol problemes, com s’anomena a si mateixa l’Amy. Estan entre els millors en el seu camp, un munt de gent els truca o escriu per demanar consell. Però segueixen improvisant. Però no és una improvisació a l'atzar, sinó el virtuosisme de l'expert. Greg prefereix anomenar-ho "la inventiva informada".

G: Tenim un objectiu per a tot el que fem. Un es diu, vaig cap allà. Però llavors arribes fins aquí, i t'adones que no pots arribar on volies. Has de canviar la teva estratègia, però aleshores també la teva meta és diferent. De tot el que fas amb el fòssil n’obtens una resposta, que dicta què fer a continuació. El mètode no existeix quan comences la feina, el desenvolupes a mesura que avances. Bases les teves decisions en la teva experiència, i en certa mesura en la teva formació. Però, sobretot en la teva experiència. Cada vegada que mous una eina has de prendre una decisió.

A: Sí, els fòssils tenen comportament propi. Hi ha algunes coses que volen aconseguir. De vegades volen enfonsar-se. Alguns tenen un comportament demoníac. És per això que vaig arribar aquí des del meu interès en l'escultura i els materials. De vegades he d'agafar una agulla i tocar-los, necessito sentir la separació entre l'os i la matriu. Puc sentir les diferències de textura passant per la roca i acostant-me a l'os, sento que hi ha alguna cosa allà. No és senzill. En realitat, amb més i més tecnologia, podrem saber on hi ha teixits tous. Aquest serà un gran avanç en el camp.

G: El que Amy està explicant és una de les claus de ser preparador. De vegades la gent veu els preparadors com a simples tècnics. Però el nostre treball va més enllà de la capacitat de mirar els fòssils, també hem d'escoltar què ens diuen. És com buscar un fòssil al camp. En realitat no busques un fòssil concret, sinó alguna cosa que no pertany a aquest lloc: una forma, un color, una morfologia. Els preparadors realment són, o haurien de ser, part de l'equip científic. Quan l'investigador veu el fòssil, algunes dades ja s'han perdut. Hem fet un munt de descobriments al laboratori que van afectar el procés científic.

A: Ens ocupem no només dels fòssils, sinó també del seu entorn -especialment si l'espècimen va ser enterrat viu. Som els primers a veure’l. És fantàstic!

G: Sí, tots els preparadors que conec tenen aquest sentiment. La sensació que es tracta d'una criatura única, un ésser viu que cap ésser humà ha vist abans. L’espècie potser ja és coneguda, però aquest ésser viu fins que jo no acabi la meva feina és anònim. És com morir i que ningú recordi qui ets. Som capaços de portar de tornada a aquestes criatures, per saber qui eren. Tornant a l'escultura, al camp de l’Amy, he sentit dir a escultors que no estan creant una escultura, sinó descobrint el que ja estava abans a la pedra. Nosaltres, els preparadors, ens sentim de la mateixa manera.

Un impuls a la conservació Worskhops

L’Amy i en Gregory van arribar l’ICP per participar en el Worshop de Conservació organitzat pel nostre institut amb l'objectiu de promoure una formació professional de preparadors i conservadors. El worskhop pretén facilitar el diàleg i el debat entre els experts per aprendre de l'experiència d'altres, per construir un inventiva informada real. Per ajudar els preparadors a convertir-se en virtuosos dels fòssils.

A: Un preparador en els Estats Units no té formació en conservació o preparació. Això és una cosa que en Greg i jo ens portem de tornada als Estats Units, als nostres companys: com desenvolupar un pla d'estudis per a la capacitació formal. Hem de pensar en això, com ja ho esteu fent a l’ICP. No obstant això, l'enfocament a "solucionar problemes" d'un preparador és difícil d'ensenyar. Seria fantàstic comptar amb aquest fòrum, el que el Workshop ofereix, més internacional. Estic preparada per ajudar a difondre el Workshop de Conservació als Estats Units.

G: És una gran idea. La major part de la formació que un preparador té als Estats Units és el que ell o ella aprèn del preparador principal en la seva institució. És més un ofici i ell un aprenent. Aquí, a Espanya, com hem vist, tots comencen amb una formació comuna, però després cada un se’n va i fa la seva feina. I el 99% de les habilitats i coneixements que un té com a preparador, com a preparador sènior, els guanya en el camí. Si no surts i comparteixes amb els altres el que has fet, i aprens d'altres el que han fet ... llavors tot el món reinventa la roda. Jo no canviaria les discussions i intercanvi d'experiències que es promouen en aquest Workshop per cap capacitació formal.

A: Saps què? Jo ni tan sols coneixia l'ICP ni la feina que esteu fent. Estic una mica avergonyida de dir-ho. Però parlaré de vosaltres i del magnífic treball que esteu fent al nostre equip als Estats Units.