"L'eclosió del passat", una exposició de gran format sobre la reproducció dels dinosaures

L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont us convida a descobrir el fascinant món de la reproducció dels dinosaures a partir de l'exposició temporal "L'eclosió del passat: ous i cries de dinosaures" que es pot visitar al Museu de l'ICP i a l'Espai Cultura Fundació Sabadell 1859.

Després d'haver estat exposada a diversos museus dels Estats Units, Austràlia, Mèxic i Itàlia, la mostra arriba a Sabadell, on es podrà visitar del 5 de setembre a l'11 de gener de 2015.

Consulteu els horaris de l'exposició.

De qui és aquest ou?

L'exposició "L'eclosió del passat: ous i cries de dinosaure" presenta una nova perspectiva del món dels dinosaures a través de l'estudi dels seus ous, embrions i cries. Mitjançant una combinació de ciència i art, la mostra posa a l'abast del visitant una espectacular col∙lecció de nius i ous de dinosaure dels Estats Units, Argentina o la Xina i diversos esquelets articulats de grans dimensions.

Els continguts l'exposició se centren en la reproducció de diversos grups de dinosaures. És una mostra interactiva adreçada a totes les edats que convida al visitant a tocar un niu reconstruït de més de 2 metres de diàmetre d'un oviraptor, ossos reals de dinosaures hadrosaures o a excavar en diferents estacions per trobar ous enterrats de sauròpode.

Una de les peces més emblemàtiques de l'exposició és la reconstrucció d'un embrió d'oviraptor trobat a la Xina l'any 1993 i conegut com a "Baby Louie", que és la imatge principal de l'exposició. És obra del paleoescultor Brian Cooley i va ser portada de la revista National Geographic l'any 1996.

"L'eclosió del passat: ous i cries de dinosaure" inclou també diveses làmines de gran format dels paleoartistes Luis V. Rey i Mark Hallet que recreen l'aspecte dels dinosaures i les seves cries.

Segur que algun cop t’has plantejat si totes les peces que es mostren als museus són exemplars originals. Un crani d’un dinosaure, un vas etrusc, una destral de sílex, una moneda romana, són peces autèntiques? I si no és així, com podem distingir-les de les vertaderes?

Respondre a aquesta darrera qüestió no és una tasca fàcil. En efecte, moltes de les peces que es mostren a les col·leccions dels museus són en realitat còpies idèntiques dels originals. La raó que obliga als conservadors a exhibir rèpliques en comptes del seu equivalent genuí és la necessitat de preservar l’exemplar original, bé per la fragilitat de la peça, bé per la seva excepcionalitat derivada del valor científic, històric o econòmic que té. En definitiva, la realització de rèpliques neix de l’obligació de conservar el caràcter únic de la peça entre els elements que formen part del Patrimoni Cultural.

Rèplica del crani de Tyrannosaurus rex de Dakota del Sur (EEUU). Museo Geominero

La utilitat de les còpies és molt diversa: des de la difusió a altres centres per a la seva exposició, fins a l’estudi científic, l’ús didàctic, l’intercanvi, la comercialització o la conservació dels originals.

El més important és que una rèplica transmeti amb precisió les característiques del volum, color i textura de l’original, almenys des d’una perspectiva purament visual. Però no oblidem que totes les còpies que es mostren en un museu han d’estar degudament assenyalades com a rèpliques. Si això no s’acompleix, la informació que es proporciona al visitant és falaç, ja que no podrem saber si la peça que contemplem és l’original o la seva còpia.

El Instituto Geológico y Minero de España ha desenvolupat una patent d’invenció denominada “Procés de reproducció de fòssils, roques i minerals i producte obtingut”, nº ES 2 273 577 A1, amb un període d’explotació de vint anys (2005-2025). Es basa en una idea innovadora que permet generar rèpliques formades per diferents materials i en diferents fases, permentent obtenir còpies idèntiques de qualsevol exemplar. La importància de la patent rau en què és una eina fonamental per a protegir els resultats de la investigació i facilitar la transferència de coneixement.

Moldejat d'un húmer utilitzant un motlle de dues peces amb carcassa

En aquesta exposició es podien veure rèpliques exactes de fòssils i minerals junt amb exemplars reals. I es proposava un repte al visitant: intentar descobrir quines peces d’aquesta mostra són autèntiques i quines són còpies perfectes. Observar, analitzar, discutir, comparar: original o rèplica?

Dates i lloc

L'exposició organitzada pel Instituto Geológico y Minero de España va estar al Museu de l'ICP a Sabadell del 17 al 21 de maig de 2011.

Sota el títol original o rèplica? es van poder veure sis panells sobre els motlles i el buidat, rèpliques de fòssils i minerals, per què serveixen les rèpliques, etc. A més la mostra comptava amb tres vitrines, i dos panells amb maquetes de rèptils espanyols.

El Triceratops és una espècie de dinosaure trobada l’any 1902 a Wyoming (EUA). Va existir fa uns 66 milions d’anys i es coneix per ser una espècie herbívora, tenir tres banyes al cap i que podia arribar a pesar entre 5 i 9 tones. 

El Museu de l’ICP va adquirir una rèplica del seu esquelet l’any 1982. Després d’uns anys itinerant per diversos indrets de la península, torna a estar exposada a la segona planta del Museu per petició popular, ja que és una peça molt estimada per la ciutadania de Sabadell. De fet, el Museu va rebre queixes tan significatives com: "Imperdonable haver retirat l'esquelet de triceratops. N'és l'emblema!!!" o "Habeis sido niños malos. Copiad 1000 veces: TRI-CE-RA-TOPS, TRI-CE-RA-TOPS". 

Així doncs, la podeu conèixer a través de l’exposició “El Triceratops torna a Sabadell”, on t’expliquem aspectes relacionats amb la seva anatomia, la locomoció i l’evolució. La mostra ha comptat amb el comissariat científic d'Àngel Galobart, cap del grup de recerca d’Ecosistemes dels Dinosaures de l'ICP, Laura Celià, coordinadora del Museu fins al 2014 i impulsora de l’exposició, i la il·lustradora Marta Palmero, a càrrec de la imatge gràfica de l'exposició. 

Vaja, una espècie d’allò més interessant! 

"L'eclosió del passat", una exposició de gran format sobre la reproducció dels dinosaures

L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont us convida a descobrir el fascinant món de la reproducció dels dinosaures a partir de l'exposició temporal "L'eclosió del passat: ous i cries de dinosaures" que es pot visitar al Museu de l'ICP i a l'Espai Cultura Fundació Sabadell 1859.

Després d'haver estat exposada a diversos museus dels Estats Units, Austràlia, Mèxic i Itàlia, la mostra arriba a Sabadell, on es podrà visitar del 5 de setembre a l'11 de gener de 2015.
Consulteu els horaris de l'exposició.

De qui és aquest ou?

L'exposició "L'eclosió del passat: ous i cries de dinosaure" presenta una nova perspectiva del món dels dinosaures a través de l'estudi dels seus ous, embrions i cries. Mitjançant una combinació de ciència i art, la mostra posa a l'abast del visitant una espectacular col∙lecció de nius i ous de dinosaure dels Estats Units, Argentina o la Xina i diversos esquelets articulats de grans dimensions.

Els continguts l'exposició se centren en la reproducció de diversos grups de dinosaures. És una mostra interactiva adreçada a totes les edats que convida al visitant a tocar un niu reconstruït de més de 2 metres de diàmetre d'un oviraptor, ossos reals de dinosaures hadrosaures o a excavar en diferents estacions per trobar ous enterrats de sauròpode.

Una de les peces més emblemàtiques de l'exposició és la reconstrucció d'un embrió d'oviraptor trobat a la Xina l'any 1993 i conegut com a "Baby Louie", que és la imatge principal de l'exposició. És obra del paleoescultor Brian Cooley i va ser portada de la revista National Geographic l'any 1996.

"L'eclosió del passat: ous i cries de dinosaure" inclou també diveses làmines de gran format dels paleoartistes Luis V. Rey i Mark Hallet que recreen l'aspecte dels dinosaures i les seves cries.

Producció

"L'eclosió del passat: ous i cries de dinosaures" (nom original: "Hatching the past: Dinosaur eggs & babies") és una producció de The Stone Company (Estats Units) i Gondwana Studios (Austràlia) que, a Sabadell, està organitzada per l'ICP, la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 i el BBVA.