L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont duu a terme totes les etapes que comprenen la descoberta d'un fòssil; des del seu descobriment, excavació i preparació, passant per la seva conservació, fins arribar als estadis finals, el seu estudi i publicació de resultats en revistes científiques i la seva divulgació a través dels mitjans de comunicació, exposicions o el museu.

Què és un fòssil?

Un fòssil és la resta d'un ésser viu o de la seva activitat biològica, que ha estat coberta per sediments que amb el temps s'han anat compactant i endurint, fent possible la seva conservació fins a l'actualitat.

I la paleontologia?

La paleontologia és la ciència que s'encarrega de l'estudi dels éssers vius del passat, i ho fa estudiant els fòssils.

Buscant fòssils

La troballa d'un fòssil es pot produir de dues maneres; per casualitat o després d'estudiar sobre els mapes geològics on cal anar-ne a buscar. Si, per exemple, volem trobar ous de dinosaure o un esquelet d'Iguanodon, cal cercar abans on hi hagi estrats, capes, de l'era en què van viure els dinosaures, en aquest cas el Mesozoic, fa entre 251 i 65 milions d'anys.

D'altra banda, si el que es vol trobar són fòssils d'antropomorfs i altres primats propers a la línia evolutiva de l'home, caldrà buscar en sediments més recents, de menys de 15 milions d'anys d'antiguitat, Miocè mig - actualitat.

 

Una vegada han localitzat i delimitat un fòssil, els paleontòlegs de l'ICP avaluen el seu estat de conservació. També és important anotar la posició i la orientació en què apareixen els fòssils. Aquesta informació pot ser valuosa per estudis posteriors.

Una excavació paleontològica és un procés 'irreversible', perquè desprès no podrem tornar a posar els fòssils i el sediment tal i com estaven.

Agafar aquestes dades correctament ha d'ajudar a poder reconstruir en el futur, de forma virtual i amb fidelitat, la distribució original dels fòssils al jaciment.

Per prendre mesures, els paleontòlegs fan servir quadrícules, cintes mètriques, ordinadors i un aparell que s'anomena 'estació' que permet establir les coordenades d'un punt i conèixer-ne la seva ubicació. D'altra banda, per excavar es fan servir des de pales i martells pneumàtics fins a martells, escarpes, punxons i bisturís.

 

Preparació inicial dels fòssils

 

Els paleontòlegs de l'ICP, una vegada han excavat part del fòssil, s'encarreguen de fabricar les 'mòmies' per protegir-lo. Les 'mòmies' són unes carcasses fetes de poliuretà, i en algunes ocasions amb guix, que embolcallen i protegeixen el fòssil.

D'aquesta manera, quan arribi el moment de transportar-lo als magatzems de l'Institut, el material no patirà desperfectes. El poliuretà, a més, és un material idoni perquè és molt lleuger i no afegeix pes al fòssil, com en el cas del guix.

 

Transport

Els fòssils arriben de les excavacions etiquetats per tal que els conservadors de l'ICP sàpiguen en tot moment què hi ha a cada embolcall. Són els conservadors els encarregats de vetllar perquè el fòssil quedi emmagatzemat òptimament fins que sigui el moment de dur-los al laboratori de preparació.

 

Preparant el fòssil

 

Segons les prioritats i capacitat de l'ICP en cada moment, els investigadors decideixen quan cal preparar els fòssils. Quan és el moment, s'envien al laboratori i els preparadors posen a punt el fòssil perquè més tard els investigadors en puguin estudiar les característiques.

És a dir, l’alliberen de la ‘mòmia’ i separen la resta fòssil de la matriu.

També el consoliden preservant la seva morfología i en alguns casos en fan repliques per exposar.

 

Estudi

Una vegada preparat, el fòssil ja pot ser manipulat per l'investigador, que s'encarregarà de descriure'l i catalogar-lo.

D'aquesta manera es podrà determinar si es tracta d'un fòssil que pertany a un grup, gènere o espècie ja descrit o si el què ha aparegut és un fòssil desconegut fins el moment, com en el cas del Pierolapithecus catalaunicus, en Pau.

L'estudi del fòssil pot allargar-se durant setmanes, fins i tot mesos o anys, segons la seva complexitat, i en la seva classificació, a banda de la bibliografia existent, els investigadors de l'ICP també s'ajuden de la comparació amb altres esquelets o motlles existents en el mateix centre o en altres.

És el que s'anomena 'material fòssil de comparació'. I, si cal, es desplacen per conèixer millor les característiques dels fòssils de primera mà. Després, l'habitual és dibuixar-lo i en l'actualitat, el més comú és escanejar-lo i fer ús de la paleontologia virtual per reconstruir amb l'ajut dels ordinadors el seu volum i treballar amb la seva estructura en 3D.

Els resultats 

Una vegada els paleontòlegs han determinat quin fòssil han estudiat i quines noves aportacions pot fer per la millora del coneixement en aquesta disciplina, decideixen publicar-ne els resultats per compartir-los amb la resta de la comunitat científica. D'aquesta manera es pot generar un debat entorn al fòssil i les seves característiques.

De publicacions especialitzades, n'hi ha moltes. Nature, Science, Brain Behaviour and Evolution, Journal of Human Evolution, American Journal of Physical Anthopology o Journal of Vertebrate Paleontology són algunes de les més conegudes i prestigioses, però n'hi ha moltes més, dedicades a grups específics.

El procés de publicació d'un article en una revista de renom acostuma a ser llarg ja que ha de passar per diverses verificacions per part d'altres experts que en fan una revisió crítica. Per tant, des que el paleontòleg l'ha escrit, fins que no rep la confirmació que el seu article es publicarà poden passar com a mínim sis mesos.

Les troballes realitzades pels investigadors de l'ICP sempre han aconseguit ser publicades en les millors revistes especialitzades contribuint de manera notòria al debat científic en temes tant rellevants com l'origen dels antropomorfs o les faunes de dinosaures del Mesozoic.

Difusió