Col·lecció (2)
Els conservadors de l'ICP s'encarreguen de preservar la col·lecció de l'Institut, és a dir, d'allargar la vida de la col·lecció de fòssils, per tal que les generacions futures la puguin gaudir i conèixer. És per això, que cerquen nous materials per embalar, pensen com guardar millor els fòssils, descarten materials agressius per a les peces, controlen el clima dels magatzems o s'asseguren de la bona manipulació del material.
D'altra banda, els conservadors gestionen també qualsevol moviment de fòssils que es faci a l'Institut. Des de l'entrada de nous espècimens al centre, el trasllat dels fòssils al laboratori, la sortida d'aquest, la catalogació, donar-los unes sigles i etiquetar-los, embalar-los i emmagatzemar-los.
També tenen cura de les consultes per part dels investigadors, els préstecs, les exposicions, la creació de bases de dades, el retorn de materials que altres centres han cedit a l'ICP, la gestió de retorn de materials propis que es troben en préstec per estudi en altres institucions.
Altres tasques dels conservadors són garantir les entrades de les restes fòssils provinents de les diferents intervencions paleontològiques de les quals l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont en té el dipòsit provisional o definitiu pel seu estudi i investigació científica.
També són els responsables de crear uns estàndards o protocols per tal que els materials provinents de les intervencions paleontològiques arribin tots en les mateixes condicions òptimes per la seva conservació i gestió dins el centre.
En darrer terme, els conservadors de l'ICP fan una tasca de formació; assisteixen a cursos com a alumnes o com a professors, per estar sempre al dia de les darreres tècniques i mètodes.
Què és una col·lecció de fòssils?
La col·lecció de l'ICP l'hem d'entendre com un conjunt d'espècimens fòssils que s'empren per investigar i per donar a conèixer allò que hom investiga. La nostra col·lecció inclou les peces que estan catalogades, però també les que estan exposades, les que són al magatzem esperant a ser preparades i les que estan al laboratori, així com les rèpliques d'altres fòssils. D'aquesta manera, tots i cadascun dels fòssils que es troben a l'Institut estan catalogats en una única bases de dades amb tota la informació de cada peça; entrada al centre, data i processos de preparació, catalogació, fotografies que se li han fet, exposicions en les que ha participat i publicacions on apareix.
A banda del material paleontològic, a la col·lecció té un estret lligam amb l'arxiu històric i els documents que giren entorn de cada resta perquè sense aquests, no és possible entendre la col·lecció, ja que contenen imatges i informació que ens expliquen la història de la peça.
Quants fòssils hi ha a la col·lecció de l'ICP i d'on provenen?
La col·lecció de l'ICP, que no para de créixer, conté més de cent setanta mil fòssils amb edats compreses entre els 240 milions d'anys i els 10.000 anys. Està considerada com una de les col·leccions de vertebrats fòssils més importants d'Europa. Els exemplars de vertebrats de la col·lecció els podem dividir en; macrovertebrats, amb gairebé seixanta mil fòssils preparats i catalogats, i microvertebrats, amb més de quaranta mil restes fòssils, majoritàriament dents de rosegadors i insectívors.
D'altra banda, també hi ha una bona representació de vegetals fossilitzats procedents sobretot de jaciments catalans, i la col·lecció d'invertebrats Vidal i Carreras, que comprèn més de dos mil espècimens.
La procedència dels exemplars és diversa. De Catalunya, destaquen les faunes procedents de les comarques del Pallars, del Berguedà, del Vallès, del Penedès i l'Anoia. Però també n'hi ha del País Valencià, les Illes Balears, i diversos punts de la península Ibèrica, com per exemple de la conca de Guadix-Baza, a Andalusia, Múrcia, Madrid i la conca de Calataiud-Daroca, a l'Aragó. Així com espècimens procedents del Llenguadoc (França), del nord d'Àfrica i de l'estat de Nebraska (EEUU).
Què és una Tipoteca?
Un altre valor afegit de la col·lecció de l'ICP és la seva Tipoteca, que comprèn aquells fòssils que han servit per descriure noves espècies. Les dues-centes peces que la conformen són testimonis inequívocs de la important tasca dels investigadors de l'Institut i de la importància patrimonial de la col·lecció.
Consulta de material
La col·lecció de l'ICP ha estat sempre objecte de múltiples estudis científics i d'altres usos divulgatius i pedagògics. Avui, els materials de la col·lecció es troben a disposició dels investigadors. És per això que l'institut disposa d'un plec de condicions i un full de petició de consulta.
D'altra banda, els préstecs que impliquen la sortida de material paleontològic estan limitats a casos molt concrets i queden regulats per una normativa específica.
Una altra via per donar a conèixer el nostre patrimoni paleontològic és l' intercanvi de rèpliques amb altres institucions o centres de recerca, alhora que els fons de l'Institut s'amplien amb nous materials.
Arxius relacionats:
- Normativa de consulta de materials per personal investigador extern (CAT)
- Formulari de consulta de col·leccions (CAT)
- Normativa de consulta de materiales de personal investigador externo (ESP)
- Formulario de consulta de colecciones (ESP)
- Collections inquiry policies (ENG)
- Collections inquiry form (ENG)
- Política d'adquisicions de col·leccions i materials paleontològics (CAT)
- Condicions de préstec de material per a exposicions temporals (CAT)
- Condiciones de préstamo de material para exposiciones temporales (ESP)
Els preparadors de l'ICP tenen cura de la bona preservació de les restes fòssils aparegudes en les excavacions i aporten solucions a les diferents problemàtiques que van sorgint des del moment de l'extracció d'aquestes, fins al seu tractament en el laboratori.
La missió dels preparadors és mantenir les propietats físiques i l'estabilitat química dels fòssils al llarg del temps. És a dir, evitar que, amb el pas dels anys, el fòssil es deteriori. També s'encarreguen de preservar la seva morfología en la mesura del possible.
Per què cal preparar un fòssil?
Per deixar-lo en condicions de ser manipulat i estudiat pels investigadors o exposat al públic, vetllant sempre per la seva conservació futura. Les restes fòssils, una vegada extretes dels jaciments, comencen a patir els efecte directes de diferents agents, sobretot canvis de temperatura i humitat.
Per a una bona conservació de les restes fòssils, és de primordial importància evitar els canvis bruscs d'aquests factors. Per tant, en un primer moment és essencial un bon sistema d'embalatge a l'hora de l'extracció dels fòssils, que garanteixin les condicions idònies a l'espera de ser preparades en el laboratori.
Quines etapes segueix la preparació d'un fòssil?
L'habitual, una vegada el fòssil ha arribat al laboratori de preparació, és obrir la mòmia. És a dir, treure'l de l'embolcall que els paleontòlegs li han fabricat durant l'excavació del jaciment amb poliuretà o guix.
Tot seguit, el preparador separa el fòssil de la matriu amb molta cura. És un treball que pot durar setmanes.
En cas que el fòssil estigui fracturat, es procedeix a la seva preparació, sovint amb la col·laboració d'un investigador, per reconstruir l'exemplar i deixar-lo tal i com era en un principi.
També es neteja, i finalment es consolida amb productes químics, se l'enforteix, per tal que quan els investigadors necessitin la peça per estudiar-la o se n'hagi de fer un ús divulgatiu, aquesta estigui en condicions i no es trenqui.
El treball de preparació d'un fòssil pot arribar a ser molt complex. Depèn en bona mesura de la matriu on estigui adherit. Si, per exemple, aquesta matriu és un material que s'esmicola amb facilitat, la tasca dels preparadors haurà de ser molt curosa. El mateix que si la matriu és massa dura, llavors caldrà anar en compte per separar i netejar el fòssil sense malmetre'l.
Com es preparen els fòssils de microvertebrats?
L'obtenció de fòssils de microvertebrats es du a terme seguint una metodologia diferent a la que es fa servir en el cas del macrovertebrats.
En aquest cas, no prima la preservació i preparació d'una resta en concret, sinó més aviat obtenir-ne un nombre elevat. Donada la petita mida dels elements que es volen recuperar, la tècnica varia notablement de la descrita en l'apartat anterior. En aquest cas, per aconseguir les restes, cal seleccionar un nivell geològic concret, i amb pic i pala omplir de sediments sacs d'aproximadament 25 kg.
Després, aquest sediment es traspassa a un seguit de cubetes amb aigua. El sediment ha d'estar en remull com a mínim unes vint-i-quatre hores, per a que es desfaci l'argila.
Un cop desfet aquest sediment, el fang i l'aigua es fa escolar per un conjunt de sedassos, amb la finalitat de retenir la fracció de mida sorra. Entre aquesta fracció s'hi poden trobar restes òssies de rèptils, amfibis, aus o peixos i, principalment, dents de petits mamífers. Totes aquestes restes són separades de la fracció sorrenca (anomenada "concentrat" pels paleontòlegs), havent-lo deixat assecar prèviament, i mitjançant la tria sota el microscopi binocular.
La separació de restes fòssils de la fracció mineral inorgànica es du a terme fent servir unes pinces de precisió (microelectrònica), que proporcionen una relació òptima entre pressió i precisió, donada la fragilitat i la mida dels fòssils tractats.
La neteja de les dents o fragments ossis més acurada passa pel tractament amb àcids febles o l'aplicació d'ultrasons. En qualsevol dels dos casos, cal anar amb molta cura perquè un excés en la concentració de l'àcid, el temps d'immersió o un producte inadequat, poden acabar per destruir parcial o completament la resta.
De la mateixa manera, uns quants segons més dels necessaris sota l'exposició dels ultrasons, pot trencar els fòssils.
La realització de motlles i còpies
La manipulació constant dels fòssils per part dels investigadors, malgrat hagin estat molt ben preparades, pot posar en perill les peces, i en ocasions aquestes poden ser d'exemplars únics.
Per evitar malmetre els originals, en el laboratori de preparació també es fabriquen motlles i còpies de les peces. D'aquesta manera, els investigadors poden recrear hipòtesis, fer reconstruccions dels individus, fer estudis comparatius, i realitzar intercanvis de materials amb d'altres centres sense posar en perill els originals.
En ocasions poden trobar-se restes interessants, que degut a la seva ubicació o naturalesa, no permeten ser extretes dels jaciments, o simplement es volen conservar el seu estat i posició originals abans de ser extretes, ja que poden aportar informació interessant pel seu estudi posterior o exposició. És per aquest motiu que també es realitzen motlles en els propis jaciments.
La divulgació
Al llarg d'anys de funcionament del laboratori de preparació de l'ICP s'ha fet una feina divulgativa important, amb la participació en congressos, articles en diferents publicacions, realització de pràctiques a alumnes d'escoles de restauració i jornades de portes obertes per a tots els públics.
