Ahir van començar a Basturs (Isona i Conca Dellà) les excavacions en un nou jaciment de dinosaures, descobert per dos veïns: Pere Galceran, propietari de la formatgeria Villavella, i el seu fill lo Pere Xic. Les restes que afloraven eren d’una mida molt gran, i els primers treballs confirmen l’excepcionalitat del jaciment.

Demà dimecres, dia 25 juliol, a les 13:00, l’Alcalde de Coll de Nargó, Il·lm Sr. Benet Fité i Vergé i el Consorci Paleontologia i Entorn presentaran la posta d’ous de dinosaure més gran d’Europa, recuperada al Jaciment de Pinyes (Coll de Nargó) l’any 2009, i que s’exposarà a partir d’ara al Centre Paleoambiental Dinosfera d’aquest municipi. Durant l’acte de presentació, l’Investigador Àngel Galobart, Cap del Grup de Recerca de Faunes del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), explicarà la seva troballa i posterior estudi.

Un equip de paleontòlegs de l’ICP excava des de la setmana passada al jaciment cretàcic de l’Espinau (la Noguera), on enguany s’hi ha trobat 20 noves restes de dinosaure. Amb aquesta, que és la tercera campanya d’excavació paleontològica, són ja més de 200 les restes òssies de dinosaures hadrosaures trobades en aquesta localitat. 

Pocs dies abans d’acabar l’any 2012, l’ICP i tots els aficionats a la paleontologia vam rebre la notícia que la Generalitat de Catalunya havia declarat bé cultural d’interès nacional un seguit de jaciments de vertebrats del Pallars Jussà, a Isona i Conca Dellà i a Gavet de la Conca. Aquest acord de govern tanca el procés iniciat el maig de 2011, amb l’expedient d’incoació, i suposa el reconeixement i protecció d’alguns dels jaciments més importants de dinosaures d’Europa.

Un nou estudi sobre unes icnites de dinosaures al jaciment de Las Cerradicas (Terol) ha revelat un biaix en la conservació de les impressions de les mans d’aquests animals. En aquesta recerca publicada a la revista PlosOne hi han col·laborat els investigadors de l’ICP Novella Razzolini, Àngel Galobart i Bernat Vila (investigador associat), i té implicacions des del punt de vista biomecànic i paleoecològic.

Aquest matí s’han iniciat les tasques per extreure un petit esquelet de fa més 65 milions d'anys d’identitat encara desconeguda a Coll de Nargó, a l’Alt Urgell. La proximitat de nombroses postes d’ou i la presència de closques properes al fòssil fa pensar als investigadors que es podria tractar d’una cria de dinosaure o d’algun depredador que s’alimentava d’aquestes. Els resultats de la investigació no es coneixeran fins després de l’estiu, però aportaran nova informació sobre el comportament reproductor dels dinosaures que habitaven la zona fa més de 65 milions d'anys.

Les restes de l’esquelet que els investigadors de l’ICP estaven extraient des de dilluns de la setmana passada a Coll de Nargó van ser robades la nit de dijous a divendres. Els fets van ser denunciats als Mossos d’Esquadra que han obert una investigació. Hi ha antecedents sobre l’espoli de fòssils a la zona malgrat que la legislació vigent en prohibeix l’extracció sense autorització i la seva comercialització.

Investigadors del Bayerische Staatssammlung für Paläontologie und Geologie, de l’ICP i del Museu de la Conca Dellà descriuen en un article publicat aquesta setmana a la revista PLOS ONE, una nova espècie d’hadrosaure que va viure a la zona dels actuals prepirineus francesos fa entre 68 i 66 milions d’anys. Les restes d'aquesta espècie trobades al jaciment de Larcan correspondrien a un dels darrers dinosaures europeus, ja que eren sota una capa amb alt contingut d’iridi, considerat com una evidència de l’impacte del meteorit que va causar la seva extinció.

Bernat Vila, investigador de la Universitat de Saragossa i col·laborador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, descriu en un article publicat aquesta setmana a la revista PLOS ONE les petjades de dinosaures més modernes d’Europa. Es tracta d’unes 30 restes distribudes per la formació de Tremp i que corresponen a diversos grups de dinosaures que van viure en aquella zona fa uns 65 milions d’anys, poc abans de l’extinció massiva en la qual desapareixerien aquests animals de la superfície de la Terra.

Àngel Galobart, responsable de l’àrea de Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha participat en l’elaboració de set capítols sobre ecosistemes extints de l’Atles dels ecosistemes dels Països Catalans, que va presentar Enciclopèdia Catalana a l’Institut d’Estudis Catalans el mes passat.