Amfibis gegants nedaven com els cocodrils actuals fa 250 milions d’anys

Fotografia dels rastres 2 i 3, amb un corredor de petjades d'un tetràpode entre ells Fotografia dels rastres 2 i 3, amb un corredor de petjades d'un tetràpode entre ells David P. Groenewald

Fotografia dels rastres 2 i 3, amb un corredor de petjades d'un tetràpode entre ells (Crèdit: David P. Groenewald ).Un estudi publicat a PLOS ONE revela que els rhinesúquids, un grup d'amfibis gegants que van ser els principals depredadors en ecosistemes d'aigua dolça de fa més de 250 milions d'anys, nedaven de manera semblant als cocodrils. La investigació s'ha basat en uns rastres fossilitzats a Sud-àfrica.

L'estudi dut a terme per un equip d'investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, l'Institut d'Estudis Evolutius de la Universitat de Witwatersrand, el Museu Suec d'Història Natural a Estocolm i el Museu d'Història Natural de Londres va analitzar unes empremtes fòssils ubicades a la paleosuperfície coneguda com la “Dave Green palaeosurface”, ubicada prop de la ciutat d' Estcourt a la província de KwaZulu-Natal (Sud-àfrica).

Imatge en 360o de paleosuperficie Dave Green (Crèdit: David Groenewald)

Les roques que componen la paleosuperfície Dave Green pertanyen al Pèrmic tardà i tenen una antiguitat aproximada de 255 milions d'anys. Pertanyen a una formació geològica coneguda com la Formació Ecca del Supergrup Karoo , la qual correspondria a la costa de l’antic Mar Karoo, un mar interior que va cobrir gran part de Sud-àfrica fa entre 300 i 255 milions d'anys. La paleosuperfície es va formar per la compactació de sediments d'un llit sorrenc, el qual podria haver conformat una zona de litoral marees o bé el fons d'una llacuna. En aquest tipus de llocs es poden conservar un gran nombre d'evidències de vida passada i, en aquest cas, s'han trobat un gran nombre d'empremtes fòssils d'animals tetràpodes (quatre potes) i rastres de natació de peixos. Tot i això, els rastres més espectaculars són set impressions corporals que els investigadors atribueixen a amfibis rhinesúquids de mida mitjana (aproximadament d'1,9 m de longitud). A més, també es poden observar les empremtes que van deixar les cues d'aquests animals en nedar.

Els rhinesúquids (família Rhinesuchidae ) van ser un reeixit grup d'amfibis primerencs de grans dimensions, alguns dels quals com l'espècie Uranocentrodon senekalensis van assolir els 3 metres de llarg. També s'han trobat restes de l'esquelet d'aquests animals en afloraments rocosos de la conca sud-africana del Karoo. El que és menys habitual és trobar les seves empremtes al registre fòssil, les quals proporcionen informació molt rellevant sobre el seu sistema de locomoció. Fins ara, la majoria de les interpretacions sobre el seu comportament es basaven en la morfologia del seu esquelet i dades histològiques.

Imatges de detall dels sis rastres (Crèdit: David Groenewald)

Imatges de detall dels sis rastres (Crèdit: David Groenewald)

"Gràcies als mètodes digitals que hem utilitzat, com l'escaneig en 3D de superfícies i la fotografia amb drons, vam poder documentar amb precisió la superfície amb gran detall", diu el coautor de l'estudi Ashley Krüger. L'equip va produir models en 3D d'alta resolució de les impressions corporals més ben conservades, que es van fer servir per obtenir una varietat de dades utilitzades en aquest estudi i que també podran ser utilitzades en futures investigacions. Les impressions suggereixen que els rhinesúquids mantenien les potes enganxades al cos mentre nedaven i la forma sinuosa d'alguns rastres de les cues recolza la hipòtesi que es propulsaven amb un moviment subondulatori continu de la cua, de forma semblant a com ho fan els cocodrils i salamandres actuals .

“Aquest estudi ens permet omplir el buit sobre aspectes de comportament d'aquests animals extints que fins ara desconeixíem. Els rastres conservats a la paleosuperfície Dave Green ens proporcionen evidències directes de com aquests animals es movien i interactuaven amb l'ambient”, explica el principal autor de l'estudi David Groenewald .

Les roques del supergrup Karoo conserven un dels registres més complets de vida a la terra de fa entre 300 i 180 milions d'anys. “A més de la seva notable contribució científica, aquest estudi també demostra com els descobriments paleontològics importants sovint són realitzats per aficionats que avisen als paleontòlegs sobre les seves troballes”, diu el coautor de l'estudi, el professor Bruce Rubidge. La paleosuperfície Dave Green rep aquest nom en homenatge al difunt Sr. Dave Green, un aficionat a la paleontologia que va descobrir els rastres.

Comparació de la impressió 2 (A) amb una impressió actual i un rastre de l'aligátor Alligator mississippiensis ( B) i una recreació d'un amfibi rhinesúquid, probable autor de les empremtes (C). (Crèdit: David P. Groenewald. Fotografia B cortesia del Programa de Tortugues Marines de la Illa St. Catherines, Gale A. Bishop).

Comparació de la impressió 2 (A) amb una impressió actual i un rastre de l'aligátor Alligator mississippiensis ( B) i una recreació d'un amfibi rhinesúquid, probable autor de les empremtes (C).
(Crèdit: David P. Groenewald. Fotografia B cortesia del Programa de Tortugues Marines de la Illa St. Catherines, Gale A. Bishop).

L'estudi va ser finançat per la National Research Foundation (NRF) de Sud-àfrica i l'African Origins Platform; GENUS: Centre of Excellence in Paleosciences DSI-NRF; el Palaeontological Scientific Trust (PAST); les accions Marie Skłodowska-Curie del programa de recerca i innovació Horizon Europe de la Unió Europea; el Grup de Recerca Consolidat 2021 SGR 01184 i el programa CERCA de la Generalitat de Catalunya.

Article de referència:

  • Groenewald, D. P., Krüger, A., Day, M. O., Penn-Clarke, C. R., Hancox, P. J. & Rubidge, B. S. (2023). Unique trackway on Permian Karoo shoreline provides evidence of temnospondyl locomotory behaviour. PLOS ONE 18, e0282354. https://doi.org/10.1371/journal.pone.028235
Last modified on Miércoles, 19 Abril 2023 13:49
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca