Fa 252 milions d’anys es va produir l’extinció més massiva de la història de la vida, molt més devastadora que la que va acabar amb els dinosaures. Una etapa de vulcanisme extrem que va durar més de 500.000 anys va provocar una profunda alteració dels cicles biogeoquímics i va afectar tots els ecosistemes del planeta, especialment els marins. S’estima que es varen extingir més del 90% de les espècies que en aquell moment habitaven mars i oceans.
“Poc se sabia de la fauna que habitava les aigües balears després d’aquest cataclisme”, explica Rafel Matamales-Andreu. L’investigador encapçala una recerca que revisa els fòssils de vertebrats marins del Triàsic de Mallorca trobats fins a data d’avui. “El registre fòssil de vertebrats marins a les Illes Balears és escàs i no ha estat gaire estudiat”, comenta l’investigador. La recerca ha permès descriure per primer cop la presència d’ictiosaures, un grup de rèptils que vivia exclusivament dins l’aigua, on eren depredadors de peixos i altres rèptils més petits que caçaven fent emboscades.
La vèrtebra fòssil d’aquest ictiosaure va ser trobada al Puig d’en Canals (Sóller) i té uns 240 milions d’anys. Es tracta d’una vèrtebra que va estar exposada al Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller durant prop de 20 anys i havia estat erròniament assignada a un notosaure, un altre grup de rèptils marins. “En estudiar-la amb detall hem vist que pertany a un ictiosaure amb una morfologia molt primitiva”, explica Matamales-Andreu. És l’única evidència d’aquests antics ictiosaures a Europa, que fins ara només s’havien trobat a la costa oest de Nord-Amèrica, a la Xina i al Japó.
Diferents vistes de la vèrtebra d'ictiosaure del Puig d’en Canals (Sóller, Mallorca).
Rafel Matamales-Andreu / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP)
Malgrat el seu aspecte primitiu, l’ictiosaure mallorquí és 10 milions d’anys més recent que els seus parents més propers. L’equip investigador postula que això és a causa de l’aïllament relatiu de les aigües balears durant el Triàsic. “Creiem que les mars d’Iberia (que inclouen les Balears) varen ser un refugi per a aquests animals que s’estimaven més viure en aigües poc profundes, mentre que arreu del món es diversificaven altres espècies d’ictiosaure que eren molt més bones nedadores”, comenta el paleontòleg. “Aquesta troballa és important a nivell mundial perquè ens ajuda a entendre el paper d’enllaç d’aquestes aigües entre les faunes d’Àsia i d’Amèrica en aquesta època”, conclou l’investigador.
Les “foques” del Triàsic
A banda de l’ictiosaure, els investigadors també han descrit quatre vèrtebres de fa uns 230 milions d’anys provinents de Coma Freda (Escorca) que pertanyien a un notosaure. Es tracta d’un rèptil marí amb un estil de vida semblant al de les foques actuals; eren bons nedadors i s’alimentaven de peixos dins l’aigua, però ocasionalment també podien sortir a terra ferma. És el primer registre de notosaure a les Balears, que són força freqüents en altres jaciments d’Europa.
L’article de recerca també descriu una resta fòssil provinent de Can Bleda (Sóller). Els investigadors creuen que també podria correspondre a un notosaure, tot i que el fòssil està molt fragmentat i no ha permès fer-ne una determinació fiable.
Tot un món encara per explorar
Aquest estudi suposa la primera aproximació a aquestes faunes a les Balears, malgrat que el registre fòssil de les illes és excepcional. Tot i així, els estudis detallats encara són molt escassos i resten molts de jaciments amb fòssils de vertebrats per explorar. El mateix equip investigador ara té obertes dues línies més de recerca: uns jaciments de conservació excepcionalment bona, també del Triàsic, amb grans quantitats de plantes, insectes, peixos i petjades de rèptils; i uns altres jaciments, encara més antics, amb restes òssies dels avantpassats dels rèptils i dels mamífers.
A més a més, la riquesa dels jaciments de Balears és també palesa en altres localitats d’edats molt més recents, d’entre les que destaquen les antigues mines de lignit del Raiguer, amb fòssils de tortugues, cocodrils i grans mamífers; les pedreres de marès d’arreu de les illes, amb taurons, balenes i manatís; i antigues coves amb fòssils emblemàtics com el bòvid nan Myotragus balearicus.
L’equip de recerca liderat per Rafel Matamales-Andreu també ha comptat amb els investigadors de l’ICP Josep Fortuny i Àngel Galobart, així com amb Oriol Oms, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’estudi ha comptat amb un ajut del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca dins de la convocatòria de subvencions per a la recuperació d'espais arqueològics i paleontològics a l'illa de Mallorca per a l'any 2020.
L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) és una institució sense ànim de lucre dedicada a la recerca en paleontologia de vertebrats, així com a la conservació i difusió del patrimoni paleontològic al més alt nivell internacional. Forma part d'iCERCA (Institució CERCA - Centres de Recerca de Catalunya, Generalitat de Catalunya), i està adscrit a la UAB.
Imatge principal. Recreació de l'aspecte en vida d'un ictiosaure. Crèdit: Nobu Tamura / (CC BY-SA 3.0)
Article original: Matamales-Andreu, R.; Oms, O.; Galobart, À. & Fortuny, J. (2020). Middle–Upper Triassic marine vertebrates of Mallorca (Balearic Islands, western Mediterranean). Historical Biology: DOI: 10.1080/08912963.2020.1810682
