Chabier de Jaime ha obtingut el guardó en la modalitat Ciència Oberta pel treball "New exceptionally well-preserved footprints from the muschelkalk detrital unit from the catalan basin", on es destaca la icnita del Puigventós. Aquesta petjada fòssil va ser trobada fortuïtament per membres del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà al maig del 2016. És una peça de 16 cm per 10 cm i conté la petjada de peu de l’icnogènere Chirotherium, corresponent a rèptils antecessors dels dinosaures i cocodrils. L’aspecte d’aquests rèptils, anomenats arcosaures, era similar a la dels cocodrils actuals, també caminaven a quatre potes, però aquestes eren relativament més llargues i en una posició més vertical que les dels cocodrils.

Imatge de la incita de Puigventós trobada prop d'Olesa al 2016 (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont)

Els arcosaures van dominar els ecosistemes terrestres posteriors a l’extinció de finals del Permià (la més gran de la història de la Terra) just abans de l’aparició dels dinosaures. La icnita de Puigventós correspon al Triàsic mitjà i és la millor preservada  de totes les petjades fossilitzades trobades fins ara a la península ibèrica, ja que fins i tot conserva impressions del detall de les urpes i de la pell. El més remarcable és la conservació de les escates, que han permès establir patrons d'escamació de l'animal al que va deixar la petjada. Es tracta d'un treball que posa al mapa el patrimoni paleontològic i geològic olesà de milions d'anys d'antiguitat. L'autor del treball va destacar que el Triàsic és un període del qual, més que restes òssies, s'han recuperat petjades fòssils, o icnites, també de molta importància en l'àmbit paleontològic.

El Premi Recerca Vila d’Olesa, convocat amb el suport econòmic de l’empresa Kao Corporation, consta de dues modalitats adultes: la Ciència oberta per a treballs científics de doctorat, de fi de màster o publicacions fetes en els últims dos anys relacionats explícitament amb un tema olesà o d'interès olesà, i la modalitat Impulsa, per a treballs fets per un olesà o una olesana en qualsevol àmbit de la ciència. Aquesta segona modalitat ha quedat deserta per manca de participants, una circumstància en la que, segons ha destacat el regidor de Cultura, hi ha tingut a veure les circumstàncies sanitàries i el confinament a causa de la pandèmia del coronavirus.

Imatges dels guanyadors amb el regidor i l'alcalde (Ajuntament d'Olesa)

Pel que fa al Premi Batec Jove, adreçat a l’alumnat de Batxillerat i de Cicles Formatius de grau mitjà i superiors dels centres escolars olesans, el regidor de Cultura, Xavier Rota, va destacar que enguany havien estat quatre els treballs finalistes del premi Batec Jove, al voltant de les telecomunicacions, l'aigua de mina i el seu tractament, la nanomedicina i el creixement de l'extrema dreta. Precisament, el guanyador ha estat "Tornen les serps, però muden les pells. Anàlisi política sobre el creixement de l'extrema dreta", de Joan Olaf Subirachs Garcia, de l'escola Daina-Isard, un treball del qual el regidor va destacar "la unitat didàctica que ha elaborat per conscienciar els estudiants com a futurs ciutadans de l nostra societat". Subirachs va explicar el procés de recollida de documentació per al seu treball, que fa una anàlisi social i de reflexió sobre l'evolució i creixement del moviment polític de l'extrema dreta.

El jurat de l'edició d'enguany ha estat format per un òrgan col·legiat integrat per l'alcalde d'Olesa de Montserrat, Miquel Riera, el regidor de Cultura, Xavier Rota, Antoni Cambra en representació de la KAO Corporation, Mònica Figueras, Rosario Pastor, Maite Quiles, Josep Temoral, Jordi Voltas i l'arxiver municipal, Xavier Rodrigo, com a secretari.

Enguany, com a novetat, l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat havia convoca la 1a edició del Premi de Recerca de Perspectiva de Gènere, per impulsar treballs amb continguts vinculats amb les aportacions de les dones en diferències temàtiques al llarg de la història, aportacions i recerques entorn el gènere, la violència masclista, les diferents corrents del feminisme i/o la diversitat sexual i la història del col·lectiu LGTBIQ+. Malauradament ha hagut de quedar desert.

El regidor de Cultura d'Olesa, Xavier Rota, va destacar que l'Ajuntament va apostar per seguir convocant els Premis de Recerca malgrat saber que la pandèmia faria minvar la participació, però amb el convenciment que cal continuar apostant per las recerca. També va anunciar que els premis de l'edició 2021 es convocaran aquest darrer trimestre de l'any per afavorir la participació.

Per la seva banda, l'Alcalde d'Olesa, Miquel Riera, va lloar la qualitat dels treballs presentats i la dels guanyadors, tot destacant que treballs com el guanyador del 36è Premi de Recerca Vila d'Olesa permeten conèixer una part de la història del nostre territori que es remunta a fa centenars d'anys. Alhora, va encoratjar els docents a seguir animant els seus alumnes en la investigació i la recerca.