El treball de tesi de Víctor Vinuesa analitza la taxonomia, l’evolució i la paleobiologia de les hienes a partir d’un abordatge innovador, mitjançant l’ús de tècniques de Tomografia Computada que han generat imatges d’alta resolució de la morfologia de determinades zones del cervell que estan relacionades amb el comportament social d’aquest grup. L’estudi d’aquestes zones i la seva comparació amb les espècies actuals permet inferir-ne diversos aspectes del seu comportament.

La tesi doctoral ha estat dirigida per Joan Madurell-Malapeira i David M. Alba (ICP).

El ja doctor Víctor Vinuesa (esquerra) i el Dr. Joan Madurell-Malapeira (dreta), director del treball de tesi.

En l’actualitat només hi ha quatre espècies de hienes al món, però d’extintes se’n coneixen més de 60. De les espècies actuals, algunes tenen organitzacions socials altament complexes i assoleixen taxes d’èxit superiors a les dels lleons quan cacen. D’altres són d’hàbits carronyaires i especialitzades a trencar ossos. L’estudi de les espècies extintes intenta explicar el perquè d’aquesta diversitat i permet inferir com podia ser el comportament social de les espècies extintes.

En el passat, aquest grup de carnívors va ser dominant a Euràsia durant el Miocè fins a l’arribada dels cànids. En el registre fòssil s’han identificat fins a sis ecomorfotipus diferents, que van des de petits animals insectívors fins a espècies molt grans d’hàbits depredadors o carronyaires.