Els temnospòndils són els ancestres dels actuals amfibis (granotes, salamandres i cecílies). Van aparèixer a la Terra fa uns 350 milions d’anys i se’n coneixen més de 170 gèneres fòssils. Durant el Permià (fa uns 300 milions d’anys) es van diversificar enormement i es van convertir en un dels grups més abundants dels ecosistemes, ocupant una important diversitat d’ambients: aquàtics, semi-aquàtics i terrestres. Algunes espècies eren molt petites, de pocs centímetres, però d’altres varen adquirir mides gegantines de fins a més de 6 metres de longitud.
Gràcies al registre fòssil, sabem que alguns grups de temnospòndils varen superar la crisi de finals del Permià, i varen viure durant el Triàsic, fa entre 250 i 200 milions d’anys, arribant a dominar alguns ecosistemes. S’han trobat abundants restes òssies amb un estat de conservació excepcional en un tipus de jaciments coneguts com a Fossil-Lagerstätten que han permès estudiar amb detall les diferències anatòmiques d’aquest grup. Malgrat l’abundància de restes òssies, les petjades fòssils (icnites) d’aquests animals són molt escasses i aporten informació molt valuosa sobre la seva forma de locomoció. Fins avui, només es coneixia un únic rastre de temnospòndil del Triàsic en un jaciment del sud d’Àfrica.
En un article recent publicat a Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, l’investigador del Museu d’Història Natural d’Stuttgart (SMNS) associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Eudald Mujal, conjuntament amb Rainer R. Schoch (SMNS), descriu més de 20 icnites d’aquests animals al jaciment tipus Lagerstätte de Vellberg (al sud d’Alemanya). Les impressions mostren una pota amb quatre dits i sense urpes. Quatre d’aquestes petjades formen un rastre, el que resulta molt interessant de cara a analitzar com caminaven.
Un dels aspectes més interessants d’aquestes petjades és que el fet que només tinguin 4 dígits indica que corresponen a les extremitats davanteres, una característica que permet treure algunes conclusions als investigadors. “Que no hi hagi rastres dels peus ens fa pensar que aquestes petjades es van fer quan l’animal era dins l’aigua”, explica Mujal. Els investigadors conclouen que el sistema de desplaçament devia ser molt semblant al dels cocodrils actuals de zones costaneres que només recolzen dues potes sobre el terra i utilitzen la resta del cos i la cua per propulsar-se dins l’aigua. “A diferència dels temnospòndils, però, els cocodrils utilitzen les potes posteriors per impulsar-se”, comenta el paleontòleg. Amb aquest tipus de locomoció, tal i com s’observa en els cocodrils, els animals deixen poques petjades, de manera que això també explicaria l’escàs registre icnològic de temnospòndils del Triàsic en comparació amb les abundants restes òssies d’aquest grup.
Recreació del desplaçament subaquàtic del temnospòndil de Vellberg (Eudald Mujal i Rainer R. Schoch / ICP, SMNS)
Les anàlisis sedimentològiques indiquen que l’ambient on es van registrar aquestes icnites era probablement una zona costanera protegida, coberta per tapissos algals. La forma de vida d’algunes espècies s’assimila a la de les actuals salamandres, succionant el menjar, mentre que d’altres espècies capturaven el menjar caçant-lo d’una forma activa en una forma similar com fan avui dia els cocodrils. Malgrat que no es pot afirmar categòricament, les restes trobades a Vellberg probablement pertanyen a un tipus de temnospòndils coneguts com a capitosaures, que inclouen alguns dels representants més grans d’aquest grup, els quals poden arribar als 6 metres de longitud.
Les petjades trobades a Vellberg tenen unes mides compreses entre els 2 i 5 centímetres d’ampalda, i una arriba fins als 7 centímetres. Això indica que la longitud de la majoria dels animals era d’entre 30 i 90 cm i, per tant, es tractava d’espècimens larvals i/o juvenils de capitosaures; l’exemplar més gros, però, feia més d’un metre de longitud.
Imatge principal: Petjada fòssil impresa per la mà esquerra d’un temnospòndil. La icnita fa 5 centímetres d’amplada i està composta per quatre dígits sense urpes (Eudald Mujal / SMNS, ICP)
Article original: Mujal, E., Schoch, R.R., 2020. Middle Triassic (Ladinian) amphibian tracks from the Lower Keuper succession of southern Germany: Implications for temnospondyl locomotion and track preservation. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 543: 109625. DOI: 10.1016/j.palaeo.2020.109625
