Els suids són un grup de mamífers artiodàctils que inclou els porcs i porcs senglars actuals, a més dels seus parents extints. L'article recentment publicat a Journal of Mammalian Evolution descriu més de 100 restes fòssils de suits de la localitat de Creu de Conill 20, entre les quals s'inclouen dents aïllades i fragments maxil·lars i mandibulars que pertanyen majoritàriament a dues espècies. La més abundant, Propotamochoerus palaeochoerus , pertany a la subfamília dels suïns (que inclou tots els porcs actuals) i tindria una talla una mica més gran que un porc senglar actual; la segona espècie més abundant, Parachleuastochoerus valentini, pertany a la subfamília extinta dels tetraconodontins i tenia una mida similar. Algunes restes de menor mida podrien correspondre a Albanohyus, el suid més petit documentat fins a la data.
Imatge de fragments maxil·lars de Propotamochoerus palaeochoerus (a dalt) i Parachleuastochoerus valentini (a baix) en vista oclusal. La barra dʻescala és de 1 cm. (Modificada a partir de McKenzie et al. DOI: 10.1007/s10914-022-09643-3 )
En aquesta mateixa localitat (Creu de Conill 20) de la conca del Vallès-Penedès s'havien trobat anteriorment les restes més antigues d'Europa occidental d'èquids hiparioninis, representats pel gènere Hippotherium. Es tracta d'un grup extint de cavalls que es van originar a Amèrica del Nord i van migrar cap al Vell Món fa poc més de 11 milions d'anys. Aquest esdeveniment de dispersió representa l'inici de l'edat de mamífers terrestres coneguda com a Vallesià , que va ser descrita originàriament pel fundador de l'ICP (Miquel Crusafont-Pairó) el 1950.
Les restes de Creu de Conill 20 tenen una antiguitat d'11,2 milions d'anys i donen suport a la hipòtesi que Propotamochoerus va ser un altre dels elements que es va dispersar des de l'est cap a Europa Occidental juntament amb Hippotherium a principis del Vallesià. Com assenyala l’article, la diversitat de suids de Creu de Conill és notablement inferior a la del jaciment coetani de Castell de Barberà. En particular, destaca l'absència de Listriodon splendens, una espècie ramoneadora de grans dimensions i impressionants ullals, característica d'ambientes més boscosos. Això confirmaria que Creu de Conill 20 representa un paleoambient més obert i menys humit que Castell de Barberà .
La presència de fòssils a l'àrea de les Martines/Creu de Conill és coneguda des de mitjans del segle passat gràcies als estudis de Crusafont però no va ser fins al 1995 que es va descobrir la localitat de Creu de Conill 20 durant l'explotació d'una pedrera. Des del 2016, successives campanyes d'excavació han proporcionat més de 3.000 fòssils de macrovertebrats , entre els ungulats i els carnívors.
L'equip de recerca responsable de l'estudi està format per Sharrah McKenzie, Leonardo Sorbelli , Àngel H. Luján, Juan Abella i David M. Alba, de l' Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i els investigadors Sergio Almécija (American Museum of Natural History i ICP), Marta Pina (South Bank Applied BioEngineering Research i ICP), Marco Cherin (Università degli Studi di Perugia) i Daniel DeMiguel (fundació ARAID, Universitat de Saragossa i ICP).
Imatge principal: Recreació de l'aspecte en vida de Propotamochoerus palaeochoerus . Roc Olivé / © Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Econoimía, Industria y Competitividad.
Article de referència:
- McKenzie, S., Sorbelli , L., Cherin , M., Almécija , S., Pina, M., Abella, J., Luján, A., DeMiguel , & D., Alba, D. (2023). Earliest Vallesian suid remains from Creu de Conill 20 (Vallès-Penedès Basin, NE Iberian Peninsula). Journal of Mammalian Evolution . https://doi.org/10.1007/s10914-022-09643-3