Un treball liderat pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) assenyala que els neandertals capturaven gralles ―una espècie d'au de plomatge completament negre i mida similar a la dels coloms― durant la nit per al seu consum. Fins avui, es creia que l'associació entre neandertals i aquestes espècies era circumstancial i es devia al fet que totes dues espècies feien servir els mateixos refugis. Les marques identificades en alguns ossos d’aquests còrvids revelen el seu consum per part dels humans. L’estudi ha estat publicat a Frontiers in Ecology and Evolution i hi ha participat personal investigador del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC), la Estación Biológica de Doñana (EBD-CSIC) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Els neandertals, que van habitar zones temperades d'Europa i el centre d'Àsia fins a la seva extinció fa uns 40.000 anys, són coneguts per la seva dieta basada en grans herbívors, que incloïa  cavalls, cabres i bòvids salvatges. No obstant això, en els darrers anys s'han acumulat evidències que revelen que la seva dieta era variada i incloïa plantes, petits mamífers, algunes aus i fins invertebrats, com crustacis i bivalves que recollien en zones costaneres. Entre els fòssils d'aus més habituals a les coves que van ocupar els neandertals destaquen els de gralla de bec vermell i gralla de bec groc. Aquestes espècies formen agregacions per dormir a l'interior dels avencs i des del Neolític també són habituals en construccions humanes.

"Recentment, s'ha pogut demostrar que alguns ossos fòssils de gralla procedents de jaciments neandertals presenten marques de processament i consum per part dels humans. Sabem, a més, que alguns d'aquests ossos van ser cuinats al foc", apunta Guillermo Blanco, investigador del CSIC al MNCN-CSIC i primer autor del treball.

L’article de recerca revisa dades dels jaciments neandertals amb presència d'ossos fòssils de gralla de bec roig i de bec groc, dues espècies que representarien una bona aportació proteica per als neandertals. “Les àrees de distribució d’aquestes aus i d’aquests humans es van solapar a Euràsia durant un llarg període de temps. De fet, s’ha confirmat la seva presencia en jaciments de diferents èpoques des de la península Ibèrica fins al Caucas. Per tant, l'hàbit de consumir-les va ser extens, en el temps i en l’espai, i es devia produir amb certa freqüència”, explica Juan José Negro, científic del CSIC a la EBD-CSIC .

Per determinar com van poder capturar aquestes espècies de còrvids ―molt esquives i desconfiades durant el dia― els investigadors van recórrer al que es coneix com a mètode actualístic, que consisteix en inferir comportaments passats per analogia amb fets del present.

"La captura a mà de gralles en les cavitats on dormen a la nit sense cap tecnologia addicional més enllà de fonts de llum portàtil (torxes) ens indueix a pensar que els neandertals van poder caçar-les quan aquestes arribaven al vespre a les coves per passar la nit. Amb l’ajut del foc, que ja dominaven, podien generar llum suficient per espanta-les cap a l'interior de la cavitat i atrapar-les", assenyala Antonio Sánchez-Marco, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i coautor de l'estudi.

El comportament social de les gralles per dormir permet la captura a mà i de forma simultània de nombrosos exemplars. A més, quan són espantades i perseguides, tenen tendència a volar cap a l’interior de les cavitats. L’estudi assenyala que aquesta circumstància facilitaria les captures. L’adaptació de la visió escotòpica (amb poca llum) dels neandertals, que tenien uns ulls mes grans que Homo sapiens,  també hauria facilitat aquest comportament.

Imatge principal: Recreació artística d'un neandertal observant el vol d'un grup de gralles (Pere Figuerola / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont)

Article original:

• Blanco G., Sánchez-Marco, A. & Negro, J. J. (2021). Night Capture of Roosting Cave Birds by Neanderthals: An Actualistic Approach. Frontiers in Ecology and Evolution, 9, DOI: 10.3389/fevo.2021.733062