L’investigador Oriol Monclús-Gonzalo ha defensat aquest 23 de febrer la seva tesi doctoral, titulada “Unraveling the locomotor behavior of extinct primates: A morphofunctional analysis of three tarsal bones using 3D geometric morphometrics”. El treball, dirigit per Judit Marigó i David M. Alba, analitza la morfologia funcional de tres ossos del tars (l’astràgal, el calcani i el navicular) tant en primats actuals com fòssils.

Mitjançant tècniques de morfometria geomètrica 3D i anàlisis estadístiques avançades, la tesi identifica correlacions entre la forma d’aquests ossos i la locomoció dels animals, cosa que permet reconstruir el tipus de desplaçament dels primats extingits.

La recerca s’estructura en dos casos d’estudi. El primer examina l’origen i la diversificació locomotora dels euprimats (primats d’aspecte modern), mentre que el segon descriu un astràgal fòssil inèdit de driopitecí, que aporta nova informació sobre l’evolució locomotora dels hominoïdeus corona.

Els resultats s’han publicat en forma de tres articles en revistes científiques especialitzades en antropologia. Entre les conclusions més destacades hi ha que la forma dels ossos del tars està estretament relacionada amb els diferents modes de locomoció, fet que valida l’ús de la seva morfologia en futurs estudis; que els plesiadapiformes, considerats per molts treballs com a possibles primats basals, eren quadrúpedes amb repertoris locomotors diversos; que els primers euprimats presentaven adaptacions moderades al salt, amb diferències clares entre omomiformes i adapiformes (aquests darrers amb comportaments locomotors més variats), i, finalment, que l’astràgal del driopitecí mostra un mosaic de trets primitius i derivats en comparació amb els hominoïdeus corona, aportant informació clau sobre la seva evolució locomotora.

Des de l’Institut Català de Paleontologia el felicitem per la feina feta i li desitgem molt d’èxit en la seva nova etapa com a investigador postdoctoral a la Universitat de Cambridge.