Des de fa dècades, diferents grups de recerca han examinat la mida i l'anatomia del cervell dels dinosaures i han utilitzat aquestes dades per inferir el seu comportament i estil de vida. La informació sobre els seus cervells prové principalment de motlles endocranials, és a dir, de les estructures minerals que omplen la cavitat cranial d'un fòssil i de l'estudi de les formes de les pròpies cavitats del crani.
En un estudi sorprenent del 2023, la neuròloga Suzana Herculano-Houzel afirmava que els grans dinosaures carnívors com el T. rex tenien un nombre excepcionalment elevat de neurones i, per tant, eren substancialment més intel·ligents del que fins aleshores s'havia cregut. Herculano-Houzel argumentava que l’elevada quantitat de neurones podria estar relacionada amb la seva intel·ligència, metabolisme i història vital, i que el T. rex probablement fos semblant a un simi en alguns dels seus hàbits. Específicament, segons el seu anàlisi, aquests dinosaures tenien una capacitat cognitiva semblant a la dels macacos o els babuïns i podrien haver fabricat i utilitzat eines i mostrar comportaments culturals.
La idea és realment emocionant, però aparentment falsa. Ara, un nou estudi, publicat a The Anatomical Record i liderat per Kai Caspar (Heinrich Heine University, Düsseldorf, Alemanya), Cristian Gutierrez-Ibanez (University of Alberta, Edmonton, Canadà) i Grant Hurlburt (Royal Ontario Museum, Toronto, Canadà), ha examinat les tècniques utilitzades en aquest estudi per predir tant la mida del cervell com el nombre de neurones en els cervells dels dinosaures. L'equip va detectar que les deduccions fetes sobre la mida del cervell en els dinosaures i el nombre de neurones que contenien els seus cervells eren poc fiables.
L'equip de recerca que ha publicat el nou article afirma que l'estudi de Herculano-Houzel havia sobreestimat la mida del cervell, especialment en la seva part anterior, i per tant també el recompte de neurones. A més, van concloure que les estimacions del nombre de neurones no són un indicador fiable de la intel·ligència d'aquests animals. "Creiem que predir la intel·ligència en espècies extintes quan l'única cosa de la qual es disposa és una estimació del nombre de neurones realitzada a partir de motlles endocranials, no és una bona pràctica", afirma Caspar. "Els recomptes de neurones no són bons predictors del rendiment cognitiu, i usar-los per predir la intel·ligència en espècies extintes pot portar a interpretacions molt enganyoses", comenta Ornella Bertrand, investigadora de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i coautora de l'estudi.
Segons l'equip de recerca, les dades actuals suggereixen que els dinosaures com el T. rex no eren tan intel·ligents com els simis, sinó que tenien un comportament més semblant al dels cocodrils i llangardaixos actuals. Aquests animals mostren comportaments complexos i en cap cas això hauria de ser considerat com un menyspreu a la seva intel·ligència. De fet, les noves dades tornen a la visió tradicional que els dinosaures eren intel·ligents com els rèptils.
Imatge 1. Relació entre la mida del cervell i la mida del cos en vertebrats terrestres. Dinosaures com el T. rex tenen proporcions de mida del cervell respecte al cos similar a la dels rèptils actuals. (Crèdit: Cristian Gutiérrez-Ibáñez).
"La possibilitat que el T. rex pogués haver estat tan intel·ligent com un babuí és fascinant i aterradora alhora i suposa reformular la nostra visió del passat", conclou el paleontòleg Darren Naish de la University of Southampton, "però el nostre estudi mostra com totes les dades disponibles van en contra d'aquesta idea. Eren més aviat com enormes cocodrils intel·ligents, i això és igual de fascinant”. “Pensem que aquest article era necessari perquè la recerca dels dinosaures és molt popular entre el públic en general i calia fer aquest matís quan es parla de les capacitats cognitives d'animals icònics com el T. rex", afegeix Caspar.
Per reconstruir de manera sòlida la biologia d'espècies extintes, l'equip investigador considera que s'haurien de tenir en compte diferents evidències, incloent l'anatomia del seu esquelet, la histologia òssia o els rastres fòssils d'aquests animals.
Imatge principal: Fotografia d’una rèplica d’un esquelet d’un T. rex al Museu Senckenberg de Frankfurt, Alemanya. El T. rex va viure al final del Cretaci (fa aproximadament 66 milions d’anys) exclusivament a Amèrica del Nord occidental. (Crèdit: Kai R. Caspar).
Article original:
- , , , , , , , , , , & (2024). How smart was T. rex? Testing claims of exceptional cognition in dinosaurs and the application of neuron count estimates in palaeontological research. The Anatomical Record, 1–32. DOI: https://doi.org/10.1002/ar.25459
