Les dents no menteixen: el primat del Miocè Pliobates és un pliopitecoïdeu

Recreació de l'aspecte en vida de Pliobates cataloniae elaborada per Quagga (actualment exposada al Museu de l'ICP de Sabadell), envoltada per la nova mandíbula infantil amb les molars permanents en semitransparència (dreta) i vista oclusal del primer molar inferior extret digitalment que mostra el braç distal del triangle pliopitecí (esquerra), sense escala. Recreació de l'aspecte en vida de Pliobates cataloniae elaborada per Quagga (actualment exposada al Museu de l'ICP de Sabadell), envoltada per la nova mandíbula infantil amb les molars permanents en semitransparència (dreta) i vista oclusal del primer molar inferior extret digitalment que mostra el braç distal del triangle pliopitecí (esquerra), sense escala. Fotografia de D.M. Alba i il·lustracions digitals de Florian Bouchet, © ICP

 Recreació de l'aspecte en vida de Pliobates cataloniae elaborada per Quagga (actualment exposada al Museu de l'ICP de Sabadell), envoltada per la nova mandíbula infantil amb les molars permanents en semitransparència (dreta) i vista oclusal del primer molar inferior extret digitalment que mostra el braç distal del triangle pliopitecí (esquerra), sense escala. Fotografia de DM Alba i il·lustracions digitals de Florian Bouchet, © ICPUn nou estudi publicat a Nature Communications per un equip internacional liderat per personal investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) ha reconstruït les relacions de parentiu del petit primat del Miocè Pliobates. Considerat inicialment un antropomorf basal anterior a la divergència entre els petits (gibons i siamangs) i els grans (ximpanzés, orangutans i goril·les) antropomorfs, l'anàlisi de noves restes dentals ha revelat que Pliobates és un pliopitecoïdeu (un simi del Vell Món primitiu) convergent amb els antropomorfs moderns en certs aspectes del seu aparell locomotor.

El 2015, es va descriure un esquelet parcial amb el crani associat d'un petit primat procedent de l' Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola) com un nou gènere i espècie, Pliobates cataloniae. Anomenat "Laia" pels investigadors, aquest esquelet parcial correspon a una femella adulta d'uns 5 kg que va viure als boscos subtropicals de la conca del Vallès-Penedès fa uns 11,6 milions d'anys. L'article original va revelar que la Laia consumia fruits tous i es movia per les capçades dels arbres grimpant de forma cautelosa, combinat amb comportaments penjant-se de les branques. En aquest estudi, a més, es van realitzar anàlisis filogenètiques basades en les característiques morfològiques de les dents, el crani i la resta del cos, amb l'objectiu de desxifrar les relacions de parentiu més properes de Pliobates. Els resultats suggerien que Pliobates era un antropomorf basal anterior a la divergència entre els petits simis antropomorfs (gibons i siamangs) i els grans simis antropomorfs (orangutans, goril·les i ximpanzés). No obstant això, les anàlisis filogenètiques posteriors realitzades per altres equips de recerca van suggerir que Pliobates és un pliopitecoïdeu, és a dir, un simi més primitiu, anterior a la divergència entre els micos del Vell Món i els antropomorfs. El cert és que l'esquelet de Pliobates mostra un mosaic sorprenent, amb una barreja de característiques primitives com les dels simis basals, juntament amb altres de més semblants a les que presenten els antropomorfs actuals, la qual cosa que dificulta la interpretació de les seves relacions de parentiu.

Ara un equip internacional liderat per l' Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) ha publicat a Nature Communications la descripció de noves restes dentals i ha realitzat noves anàlisis filogenètiques de Pliobates . Les dents acabades de descriure provenen d'una localitat diferent, però d'aproximadament de la mateixa edat en què es va trobar l'esquelet de Laia. Els investigadors van fer servir tomografies microcomputaritzades no només per examinar la morfologia interna de les dents (centrant-se específicament en la unió esmalt-dentina, que no es veu afectada pel desgast dental), sinó també per extreure digitalment dents definitives d'individus juvenils que encara no havien emergit. "Van ser especialment importants les primeres i segones molars inferiors que vam extreure d'una mandíbula infantil", explica Florian Bouchet, primer autor d'aquest article, que formarà part de la seva propera tesi doctoral. "La forma dels molars inferiors té un gran valor diagnòstic per als primats pliopitecoïdeus, principalment a causa de la presència d'una estructura distintiva coneguda com el 'triangle pliopitecí'", afegeix l'investigador. És una petita vall limitada per dues crestes (els 'braços' del triangle), que distingeixen els pliopitecoïdeus d'altres primats.

"Els resultats de l'estudi indiquen de manera concloent que Pliobates és un pliopitecoïdeu crouzèlid derivat, més estretament relacionat amb gèneres poc coneguts i també de mida petita com Plesiopliopithecus i Crouzelia, que s'han registrat en altres llocs d'Europa", explica el principal autor sénior de l'article i director de l'ICP, David M. Alba. Curiosament, les anàlisis filogenètiques que integren les noves dades dentals donen suport inequívocament a la consideració de crouzèlid de Pliobates, però donen lloc a resultats molt diferents per als pliopitecoïdeus en conjunt, segons la regió anatòmica considerada. Per tant les característiques craniodentals situen els pliopitecoïdeus com un clade de catarrins basals, és a dir, com un grup que inclou tots els descendents d'un últim ancestre comú que va divergir abans de la divisió entre els micos del Vell Món i els antropomorfs. Per contra, quan s’inclouen característiques postcranials en les anàlisis, situa incorrectament els pliopitecoïdeus com a hominoïdeus basals, més estretament relacionats amb els antropomorfs i els humans que amb els micos. Això és degut a que Pliobates presenta múltiples característiques postcranials convergents amb les dels antropomorfs moderns, la qual cosa que reforça l'opinió que aquestes característiques també podrien haver evolucionat de forma independent entre diversos llinatges d'antropomorfs a causa de l'adaptació a comportaments grimpadors i/o suspensors.

En resum, els resultats mostren que Pliobates és un pliopitecoïdeu primitiu, un catarrí basal que mostra trets convergents amb els hominoïdeus actuals. Tot i això, Pliobates continua sent un element molt rellevant per dilucidar l'evolució dels hominoïdeus. D'una banda, il·lustra molt bé la possibilitat que hi hagi característiques postcranials similars en grups que han evolucionat independentment a causa de pressions de selecció semblants. D'altra banda, Pliobates ha estat reconstruït com un animal grimpador arborícola cautelós que mostra a més importants components quadrúpedes i suspensors en el seu repertori locomotor. En conseqüència, es pot considerar un model anàleg adequat per entendre les fases intermèdies en la transició evolutiva dels antropomorfs quadrúpedes als trepadors/suspensors durant l'evolució dels hominoïdeus .

L'excepcional macrojaciment paleontològic de l'Abocador de Can Mata

El macrojaciment de l'Abocador de Can Mata, a la zona fossilífera dels Hostalets de Pierola (Barcelona, Catalunya), és un dels més importants a nivell mundial per a l'estudi de primats del Miocè. El control paleontològic realitzat durant l'ampliació de l'abocador durant les darreres dues dècades, sota la supervisió científica de personal investigador vinculat a l'ICP, ha permès recuperar milers de restes fòssils de vertebrats de 12,6 a 11,1 Ma, incloent algunes restes extraordinàries d'esquelets de primats. A més de Pliobates, destaquen l'esquelet de Pierolapithecus catalaunicus (conegut com a "Pau"), trobat el 2002 i descrit el 2004, així com el crani d'Anoiapithecus brevirostris ("Lluc"), descrit el 2009.

Durant el Miocè Mitjà tardà i el Miocè Superior incial, l'àrea on hi ha l'abocador actual era un bosc tancat amb un clima càlid i humit , amb esporàdiques masses d'aigua permanents properes. Aquest entorn era l'hàbitat d'una considerable diversitat faunística, incloent al voltant de 80 espècies de mamífers que han estat identificades al lloc, a més d'amfibis, rèptils i aus. Així, a més de primats hominoïdeus i pliopitecoïdeus, en aquesta zona s'han trobat petits mamífers (com eriçons, musaranyes i rosegadors), ungulats (com cavalls, rinoceronts i cérvols), molts carnívors (inclosos els falsos dents de sabre, actualment extints) i proboscidis llunyanament relacionats amb els elefants moderns.

Recreació de l'aspecte en vida de Pliobates cataloniae elaborada per Quagga (actualment exposada al Museu de l'ICP de Sabadell), envoltada per la nova mandíbula infantil amb les molars permanents en semitransparència (dreta) i vista oclusal del primer molar inferior extret digitalment que mostra el braç distal del triangle pliopitecí (esquerra), sense escala. Fotografia de DM Alba i il·lustracions digitals de Florian Bouchet, © ICP

Article original:

  • Bouchet, F., Zanolli, C., Urciuoli, A., Almécija, S., Fortuny, J., Robles, J. M., Beaudet, A., Moyà-Solà, S., & Alba, D. M. (2024). The Miocene primate Pliobates is a pliopithecoid. Nature Communications, 15, 2822. https://doi.org/10.1038/s41467-024-47034-9
Last modified on Viernes, 05 Abril 2024 12:15
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca