La principal articulació de l'espatlla s'anomena articulació glenohumeral. A grans trets, els seus principals components són el cap de l'húmer (l'extrem superior de l'os del braç) i l'escàpula o omòplat. Aquesta articulació té un paper cabdal en la mobilitat dels braços i la seva forma pot proporcionar informació sobre la locomoció d'una espècie determinada. En aquest context, és especialment interessant l'estudi de l'estructura que articula amb el cap de l'húmer que s'anomena cavitat glenoide o, simplement, glenoides. A partir de la mida i forma de la glenoides es pot inferir l'activitat postural i locomotora d'una espècie, actual o extinta. 

Tot i que es coneix molt bé la relació entre la morfologia de l'os de l'espatlla i la seva funció, se sap molt poc de la participació del teixit tou (com el cartílag, els tendons o el teixit connectiu) en el funcionament d'aquesta articulació. En aquest context, dins de l'antropologia biològica s'ha debatut sobre el paper que pot jugar el cartílag en general i, el cartílag que envolta la cavitat glenoide en particular, en el comportament locomotor dels primats. Aquest cartílag s'anomena rodet glenoidal o labrum, i és una part essencial de l'articulació glenohumeral. Malgrat el seu interès científic, s'han dut a terme pocs estudis morfològics sobre el rodet glenoidal en primats i humans a causa de la dificultat per recollir informació quantitativa de les estructures cartilaginoses, ja que en els fòssils no es conserva el teixit tou i en espècies actuals per la dificultat d'accedir a mostres cadavèriques. 

Ara, un article publicat recentment a l'American Journal of Biological Anthropology derivat d'un estudi liderat per Georgina Raventós-Izard, investigadora predoctoral del grup de recerca en Paleoprimatologia i Paleoantropologia de l'ICP i estudiant de doctorat del programa en Geologia de la UAB, ha dut a terme un estudi pioner de la morfologia del labrum mitjançant una tècnica capdavantera, la fotogrametria. L'objectiu de l'estudi era determinar quina seria la seva participació en l'activitat locomotora i posturals dels primats actuals i els humans, i així poder inferir aquesta mateixa en els primats i hominins fòssils. 

La fotogrametria és una tècnica que consisteix en la reconstrucció tridimensional (3D) de diferents estructures a partir de fotografies realitzades des de diferents angles. A partir dels punts comuns de les imatges, el programari reconstrueix el model 3D de l'estructura. Gràcies a aquesta tècnica es van poder crear models virtuals 3D de cavitats glenoides amb el labrum de diferents individus. Posteriorment, gràcies a tècniques de morfometria geomètrica es va quantificar la forma dels models i es va visualitzar la seva variació morfològica. 

L'estudi conclou que dur a terme inferències en l'activitat locomotora de primats a partir de la morfologia de la cavitat glenoide sense tenir en compte el cartílag podria conduir a errors. És a dir, la morfologia de la cavitat glenoide per si sola no determina la funcionalitat de l'articulació glenohumeral i s’hauria de tenir en compte la morfologia del labrum en aquest tipus d’estudis.

Imatge principal: Procés de reconstrucció d’un model 3D, mitjançant fotogrametria, d’una escàpula humana on es mostra la cavitat glenoide amb presència del rodet glenoidal.

Article Original:  

• Raventós-Izard, G., Potau, J. M., Casado, A., Pastor, J. F., & Arias-Martorell, J. (2023). The morphofunctional implications of glenoid labrum of the glenohumeral joint in hominoids. American Journal of Biological Anthropology, 181, 195-205. https://doi.org/10.1002/ajpa.24729