Els preparadors de l'ICP tenen cura de la bona preservació de les restes fòssils aparegudes en les excavacions i aporten solucions a les diferents problemàtiques que van sorgint des del moment de l'extracció d'aquestes, fins al seu tractament en el laboratori.

La missió dels preparadors és mantenir les propietats físiques i l'estabilitat química dels fòssils al llarg del temps. És a dir, evitar que, amb el pas dels anys, el fòssil es deteriori. També s'encarreguen de preservar la seva morfología en la mesura del possible.

Per què cal preparar un fòssil?

Per deixar-lo en condicions de ser manipulat i estudiat pels investigadors o exposat al públic, vetllant sempre per la seva conservació futura. Les restes fòssils, una vegada extretes dels jaciments, comencen a patir els efecte directes de diferents agents, sobretot canvis de temperatura i humitat.

Per a una bona conservació de les restes fòssils, és de primordial importància evitar els canvis bruscs d'aquests factors. Per tant, en un primer moment és essencial un bon sistema d'embalatge a l'hora de l'extracció dels fòssils, que garanteixin les condicions idònies a l'espera de ser preparades en el laboratori.

Quines etapes segueix la preparació d'un fòssil?

 

L'habitual, una vegada el fòssil ha arribat al laboratori de preparació, és obrir la mòmia. És a dir, treure'l de l'embolcall que els paleontòlegs li han fabricat durant l'excavació del jaciment amb poliuretà o guix.

Tot seguit, el preparador separa el fòssil de la matriu amb molta cura. És un treball que pot durar setmanes.

En cas que el fòssil estigui fracturat, es procedeix a la seva preparació, sovint amb la col·laboració d'un investigador, per reconstruir l'exemplar i deixar-lo tal i com era en un principi.

També es neteja, i finalment es consolida amb productes químics, se l'enforteix, per tal que quan els investigadors necessitin la peça per estudiar-la o se n'hagi de fer un ús divulgatiu, aquesta estigui en condicions i no es trenqui.

El treball de preparació d'un fòssil pot arribar a ser molt complex. Depèn en bona mesura de la matriu on estigui adherit. Si, per exemple, aquesta matriu és un material que s'esmicola amb facilitat, la tasca dels preparadors haurà de ser molt curosa. El mateix que si la matriu és massa dura, llavors caldrà anar en compte per separar i netejar el fòssil sense malmetre'l.

Com es preparen els fòssils de microvertebrats?

 

L'obtenció de fòssils de microvertebrats es du a terme seguint una metodologia diferent a la que es fa servir en el cas del macrovertebrats.

En aquest cas, no prima la preservació i preparació d'una resta en concret, sinó més aviat obtenir-ne un nombre elevat. Donada la petita mida dels elements que es volen recuperar, la tècnica varia notablement de la descrita en l'apartat anterior. En aquest cas, per aconseguir les restes, cal seleccionar un nivell geològic concret, i amb pic i pala omplir de sediments sacs d'aproximadament 25 kg.

Després, aquest sediment es traspassa a un seguit de cubetes amb aigua. El sediment ha d'estar en remull com a mínim unes vint-i-quatre hores, per a que es desfaci l'argila.

Un cop desfet aquest sediment, el fang i l'aigua es fa escolar per un conjunt de sedassos, amb la finalitat de retenir la fracció de mida sorra. Entre aquesta fracció s'hi poden trobar restes òssies de rèptils, amfibis, aus o peixos i, principalment, dents de petits mamífers. Totes aquestes restes són separades de la fracció sorrenca (anomenada "concentrat" pels paleontòlegs), havent-lo deixat assecar prèviament, i mitjançant la tria sota el microscopi binocular.

La separació de restes fòssils de la fracció mineral inorgànica es du a terme fent servir unes pinces de precisió (microelectrònica), que proporcionen una relació òptima entre pressió i precisió, donada la fragilitat i la mida dels fòssils tractats.

La neteja de les dents o fragments ossis més acurada passa pel tractament amb àcids febles o l'aplicació d'ultrasons. En qualsevol dels dos casos, cal anar amb molta cura perquè un excés en la concentració de l'àcid, el temps d'immersió o un producte inadequat, poden acabar per destruir parcial o completament la resta.

De la mateixa manera, uns quants segons més dels necessaris sota l'exposició dels ultrasons, pot trencar els fòssils.

La realització de motlles i còpies

 

La manipulació constant dels fòssils per part dels investigadors, malgrat hagin estat molt ben preparades, pot posar en perill les peces, i en ocasions aquestes poden ser d'exemplars únics.

Per evitar malmetre els originals, en el laboratori de preparació també es fabriquen motlles i còpies de les peces. D'aquesta manera, els investigadors poden recrear hipòtesis, fer reconstruccions dels individus, fer estudis comparatius, i realitzar intercanvis de materials amb d'altres centres sense posar en perill els originals.

En ocasions poden trobar-se restes interessants, que degut a la seva ubicació o naturalesa, no permeten ser extretes dels jaciments, o simplement es volen conservar el seu estat i posició originals abans de ser extretes, ja que poden aportar informació interessant pel seu estudi posterior o exposició. És per aquest motiu que també es realitzen motlles en els propis jaciments.

La divulgació

Al llarg d'anys de funcionament del laboratori de preparació de l'ICP s'ha fet una feina divulgativa important, amb la participació en congressos, articles en diferents publicacions, realització de pràctiques a alumnes d'escoles de restauració i jornades de portes obertes per a tots els públics.